Cinta Paloma Vila

Hamlet Aribau s’emmarca en una aura de condicions especials, sobretot referents a l’espai: un cinema, l’Aribau, reconvertit circumstancialment en teatre per celebrar el seixantè aniversari. Les cadires del públic són les mateixes que a la Biblioteca de Catalunya, i la incomoditat de les butaques seria poc rellevant si no fos perquè la funció dura més de tres hores… Tot i això, l’espectacle de La Perla 29 paga la pena. Partir d’un text excel·lent ja és una bona base perquè un muntatge evolucioni pel bon camí i, per descomptat, William Shakespeare és el rei de l’escriptura teatral. Les modificacions i afegits que s’entrellacen amb el text original –a fi que els versos del segle XVII es facin més comprensibles– funcionen perfectament […]

La intenció de La cabra, o qui és Sylvia? és bona: la provocació i la incomoditat com a eines de transformació, per obrir aquelles ments més tancades i per veure la vida des d’una perspectiva –lleugerament o radicalment– diferent. I més quan tot plegat s’emmarca dins d’un context del tot quotidià, un matrimoni tradicional, que diu ser d’esquerres, ja d’una certa edat, al qual el més «extravagant» que li ha passat és tenir un fill homosexual. El text d’Edward Albee, estrenat fa vint anys, té una intenció interessant, sí. Però hi ha un problema de base: el text no provoca debat, i els motius d’aquest fet poden ser diversos. Potser és que el context de recepció ha variat massa, geogràficament […]

N’hi ha prou amb un sí o amb un no per trencar una amistat de tota la vida? Si algú ens ho pregunta el més probable és que ens agafi desprevinguts i el sentit comú ens faci dir que no, que una paraula (o una frase) no hauria de ser mai la causa del final d’una amistat. Per un sí o per un no, però, és la justificació lògica amb la qual, en cinquanta minuts, se’ns demostra per què allò que ens pot semblar insignificant és suficient per perdre la confiança en un amic. Les persones es coneixen entre elles, s’entenen, s’agafen confiança, s’estimen, s’odien, es barallen, s’enfaden, es perdonen, etc. Què passa, doncs, quan has mantingut la relació d’amistat […]

Per què la sang dicta qui és i qui no és família? Una pregunta que probablement tothom es planteja alguna vegada a la vida. Sovint ens sentim més connectats amb aquelles persones amb les quals tenim més coses en comú (per molt que visquin en una altra ciutat, siguin d’un altre país o tinguin una cultura diferent) que no pas amb les qui compartim els cognoms. Germanes tracta de les arrels, una temàtica recurrent del dramaturg Wajdi Mouawad. Som fruit d’unes circumstàncies i, encara que a vegades, per diverses raons, fem veure que ens n’oblidem, sabem que és pràcticament impossible prescindir-ne. El que els passa a Geneviève Bergeron (Mònica López) i Layla Bintawarda (Lluïsa Castell) gira al voltant d’aquest fet, […]

Des del passat 30 de gener i fins al 9 de febrer, a la sala Àtic 22 del teatre Tantarantana es representa Llum trencada, un espectacle dirigit per Pere Fullana i elaborat a partir del llibre Dones republicanes: Memòria de la Guerra Civil a Mallorca, de l’escriptora illenca Margalida Capellà. Catalina Florit, Irene Soler i Marina Domínguez Nicolau són les tres actrius encarregades d’encarnar nenes, noies i dones trencades per un punt encara molt cruent de la història del país: la Guerra Civil espanyola. Així doncs, escenificant testimonis reals donen veu a dones que van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic en primera persona. Els falangistes van apoderar-se de Mallorca poc després del cop d’estat, però les represàlies no van […]