Explore el jardín de los Cárpatos

Poques companyies debutants han irromput en el panorama de forma tan memorable com ho va fer José y sus hermanas la tardor de 2017. Mentre els teatres es buidaven d’un públic que preferia omplir els carrers en aquell clima semirevolucionari posterior a l’1-O, aquest grup de joves van protagonitzar potser l’únic espectacle que va exhaurir entrades aquells dies. La clau, més enllà del seu talent genuí, va ser que Los bancos regalan sandwicheras y chorizos parlava en el to reivindicatiu que la ciutadania demandava i dels assumptes pendents que, semblava, ens havien avocat a la situació que estàvem vivint: l’herència del franquisme. És curiós que ara, amb el seu tercer muntatge, per una malaurada casualitat, el moment social els hagi jugat, per primer cop, a la contra.

Explore el jardín de los cárpatos és una obra sobre el turisme ‘marca España’ en un món (fins a nou avís) sense turistes, on ni nosaltres mateixos ho som ja tampoc. Això genera, inevitablement, una sensació d’estranyesa externa a la proposta que no tenen més remei que assumir com una adversitat imprevisible i que, per tant, no mereix cap retret. El cas és que, passats uns primers minuts d’immersió, d’acceptar el joc i la convenció, és quan l’espectador comença a retrobar-se amb la personalitat fresca, divertida, punyent, original, àcida i espontàniament autèntica que, en certa manera, és l’essència de la companyia.

Més enllà d’això, la peça s’ajusta molt millor al tema tractat que Arma de construcción masiva que era interessant però més dispersa. I combina de forma més equilibrada que mai la creació col·lectiva amb les veus individuals, potenciant la idea de diversitat en connivència. També es veu un salt endavant en l’ús de la tecnologia audiovisual, arribant a aconseguir moments realment hipnòtics, suggerents, genialment esperpèntics i, fins i tot, fascinants. Cançons, sàtira política, crítica social, enginyosos gags humorístics i un carisma generalitzat de tot el repartiment són alguns dels punts forts que ofereix aquest còctel tan entretingut que, malgrat que ens parli d’un món que, ara mateix, ha deixat d’existir, té suficient magnetisme per captivar-nos. L’esperit rebel de José y sus hermanas, amb les seves qualitats i imperfeccions, continua enamorant i deixa sempre amb ganes de veure un següent espectacle. Que així sigui i per molts anys.