El Teatre Lliure ha presentat la programació de tardor de la Temporada 20-21. El director del teatre, Juan Carlos Martel Bayod, ha explicat que la seva aposta és «valenta i honesta» i afegeix que “la pandèmia ha evidenciat un model obsolet, la transformació global que vivim és inevitable i el Lliure està preparat per afrontar tots aquests canvis«.
Sostenibilitat, digitalització i educació seran els pilars de la nova programació que combinarà el format clàssic presencial, de moment amb el 50% de l’aforament, amb la consolidació del format digital que es va impulsar durant el confinament.
Una tardor d’estrenes
Les portes del Lliure de Montjuïc s’obriran a partir del 25 de setembre amb una creació de El Niño de Elche, una proposta que porta a escena una espècie de missa, de liturgia laica, per reivindicar que el teatre és un acte cultural i artístic tal com ho són altres espais de culte religiós. Una proposta que combinarà el flamenc heterodox de l’artista, un cor, i amb textos de dramaturgs com Marc Artigau, Clàudia Cedó, Albert Lladó y Victoria Szpunberg. La proposta, que s’anomena Noli me tangere (No em toquis), és la frase que Jesus va dir a María Magdalena quan va resucitar.
El Niño de Elche inaugura la temporada del Lliure © ángela martín retortillo
Mi nombre es alguien y cualquiera, de Laura Vago és una proposta escènica itinerant, per a grups de vuit espectadors, que transcorre per diferents espais del teatre mentre s’escolten testimonis de pacients que no han pogut realitzar comiats als seus familiars difunts.
Entre les estrenes que s’hi podran veure destaquen també: Plácido Mo, una proposta social i immersiva de la creadora Magda Puig que dóna veu a persones que han viscut al carrer i que pretén «trencar esquemes i que el públic pugui veure la ciutat posant el focus en altres llocs«; i Explore el Jardín de los Cárpatos, una creació de José y sus hermanas que qüestions el relat del model turístic que s’ha construït.
7 espectacles reprogramats
Al llarg de la tardor es recupera la versió d’El quadern daurat, un espectacle que cobra encara més importància perquè tal comenta la seva directora, Carlota Subirós, ens parla d’una crisi absoluta «que ho qüestiona tot: la ideologia i la manera de viure«.
La nostra parcel·la de Lara Díez Quintanilla, tornarà també amb més vigència que mai per la situació que viuen els seus dos personatges, una espècie de confinament forçat «on la incertesa provoca l’aparició de dogmes i pensaments molt radicals«. Un altre espectacle que no es va poder estrenar és Bonus Track de Carol López, una comèdia que parla de les coses que no ens diem, de les fugides cap endavant, de la necessitat d’aturar-se i escoltar-se, dels judicis que emetem sobre els altres sense tenir-ne tota la informació, del vertigen de trencar i començar de nou, de resignar-se o de no conformar-se, dels últims desitjos i de qüestionar-nos què és la felicitat.
Vicenta N’Dongo, Paul Berrondo i Dolo Beltran protagonitzen Bonus Track © noemí elias bascuñana
El Teatre Lliure també recuperarà Les tres germanes de Txékhov amb direcció de Julio Manrique: «Les germanes viuen confinades i travessen un moment de canvi, de transformació del sistema i assisteixen a la fi d’un món i a l’inevitable naixement d’un altre. Algunes ho fan amb por, altres amb esperança, amb escepticisme o entusiasme». S’estrenaran també Una de Raquel Cors, i els espectacles familiars de la companyia El Conde de Torrefiel, Els protagonistes, i la producció francesa Poulette Crevette.
Elena Tarrats, s’incorpora al repartiment de ‘Les tres germanes’ © sílvia poch
La Sala Digital es consolida
«Si les persones no poden venir al Lliure, el Lliure anirà a les persones«, ha comentat el director del Teatre Lliure. La Sala Online, impulsada durant el confinament, tindrà una programació pròpia.
Hi haurà teatre radiofònic amb peces, com la ja estrenada, El gegant del Pi de Pau Vinyals, Ricard Gázquez dirigirà un text propi que porta per títol Los satélite, i Mònica Bofill dirigirà Els cecs de Maurice Maeterlinck. També es mantindrà la línia que adapta clàssics universals per a criatures amb La vida es sueño de Calderón de la Barca; Un enemic del poble d’Ibsen; i Faust de Calderón de la Barca, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart i protagonitzat per Queralt Casasayas.
