El despertar de la primavera

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

El despertar de la primavera (Spring Awakening) es un musical pop rock que trata sobre el amor adolescente, la represión, el miedo, el abuso de poder y la incomprensión. El musical ha logrado conmover espectadores de todo el mundo des de su estreno el año 2006 en el Off Broadway de Nova York.

Sinopsis

Considerada una pieza de culto, ha tenido diversas producciones internacionales, y se ha estrenado en escenarios de Nova York (Broadway), Londres (West End), Viena, Buenos Aires, diversas giras por los Estados Unidos y por el Reino Unido… y ahora, Barcelona. La producción original de Broadway del año 2006, ganó 8 premios Tony y 4 premios Drama Desk.

Melchior es un joven inteligente y astuto que, gracias a los libros, ha aprendido varios aspectos sobre la sexualidad humana que la sociedad se empeña a ocultar y tachar de tabú. Él es el confesor de su amigo y compañero de clase Moritz, que le explica que se siente torturado delante de los sueños eróticos que acompañan sus noches. Por otra parte, la dulce Wendla que fracasa en el intento que su madre le cuente com se engendran los bebés, se reencuentra con Melchior y entre ellos surge algo especial.

El espectáculo, que contiene 19 números musicales, estará dirigido por Marc Vilavella (Homes Foscos, Mar i Cel, la Barni Teatre), la coreografía será de Ariadna Peya (Cia. Les Impuxibles, Grease, el musical), la dirección musical de Gustavo Llull (Poe de Dagoll Dagom, Operación Triunfo) i la traducción catalana deDavid Pintó (MARES I FILLES i HOMES FOSCOS). Jordi Bulbena (Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Comediants) creará la escenografía y el vestuario.

Duración:
120 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 36

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Montse Sendra
Teatre Barcelona

La dura primavera

El despertar de la primavera es uno de los musicales que toda persona amante de este género debe conocer. Basado en la tragedia teatral Frühlings Erwachen de Frank Wedekind (1891), fue adaptada como musical en Broadway bajo el título de Spring Awakening (2006). El éxito de crítica y público fue instantáneo, y catapultó sus dos protagonistas a la fama: Lea Michele (Glee, Scream Queens) y Jonathan Groff (Hamilton). De entrada, por tanto, ya recomendamos la obra por su importancia dentro de la historia del teatro musical contemporáneo.

Debemos avisar, sin embargo, que el título nos puede conducir a generar falsas expectativas: el despertar de la primavera nos puede sugerir imágenes bucólicas de niños corriendo y saltando alegremente por prados verdes y floridos. O historias de enamorados felices rodeados de nubes de algodón. No, la cosa no va por ahí. Aunque no explicaremos el argumento para no hacer spoilers, sí podemos decir genéricamente que trata sobre el descubrimiento del sexo en la adolescencia, en un momento (1891) en que era un tabú social y en una sociedad opresiva que atenazaba el individuo.

Es, pues, un musical diferente, en el que no todo es bonito y con alguna escena no apta para menores de edad. Un musical que trata el público como un adulto y no infantiliza ni banaliza su contenido para gustar: no tiene temas de amor, no tiene bromas ni tramas ligeras, por no tener no tiene prácticamente decorados. Una historia cruda y áspera, y que nos pone un espejo que refleja que cuando no se puede hablar de las cosas, la situación acaba siempre petando por algún sitio.

Su gran fortaleza, además de una trama emocionalmente intensa, es precisamente la ejecución de la obra: desde los actores (jóvenes, enérgicos y con talento; complementados con dos veteranos de los escenarios catalanes, Mingo Ràfols y Roser Batalla) a las piezas musicales (roqueras, electrificants, vivas), pasando por la magistral coreografía de Ariadna Peya. Calidad en estado puro: el público derecho al final de la obra lo certifica.

31/03/2019
Rubén Garcia
Teatre Barcelona

La gran primavera musical

No tuve la oportunidad de ver este musical en su estancia en el Teatro Gaudí, pero una de las cosas que he pensado después de ver el reestreno en el Teatro Victoria es que estaba viendo un gran musical. La producción que he visto ha sido perfectamente adaptada al nuevo espacio escénico y, a pesar de lo que he dicho al principio, mi sensación es que el musical se ha hecho mayor y que, esto, ha sido gracias a un exhaustivo trabajo que ha hecho la compañía.

Se trata de un musical muy bien trabajado: los intérpretes cantan muy bien y, aunque no todas las interpretaciones me han convencido de la misma manera, la energía, las ganas y la ilusión que desprenden hará que entres en seguida en la historia y que las más de 2 horas de duración pasen sin mirar el reloj. Pienso que el hecho de llevar un musical como éste en nuestro país es muy buena idea y que, a pesar de que el contexto de la historia nos sitúe finales de siglo XIX y que algunas reflexiones nos queden lejos, puede conectar perfectamente con los adolescentes (y con quienes ya no lo son): los miedos, la incertidumbre, el despertar sexual o la búsqueda de respuestas. El movimiento y la coreografía para mí fueron exquisitos: el modo de jugar e integrar a la escenografía en los movimientos está muy acertada y el baile muy bien coordinado. Por poner un ‘pero’ a la recomendación, tal vez eché en falta un poco más de fuerza en alguno de los momentos más top … pero en conjunto son pequeños detalles que, en lo global, se quedan en nada.

Da gusto ir al teatro y disfrutar de un trabajo efectuado por todo un equipo que tiene ganas de hacer las cosas y de hacerlas bien, que tiene ganas de aportar algo diferente y que disfruta haciéndolo y , esto, se transmite y cómo no la magia llega al público.

11/04/2018
Carme Canet
Teatre Barcelona

L’art de fer un gran musical de petit format. L’art de dormir amb algú. L’art d’aprendre a estimar. El despertar de la primavera

15 actors i 7 músics i un equip de preparació acurat, apassionat, fa que aquest espectacle s’ompli d’energia i de sentiments a flor de pell.

La producció d’El despertar de la primavera no estalvia en mitjans humans, artístics, tècnics. Excel·lent la factura musical (Gustavo Llull), coreogràfica (Ariadna Peya) , interpretativa, direcció (Marc Vilavella), il·luminació (Dani Gener) , posada en escena, escenografia.

Vull ressaltar les escenografies, en un espai gens fàcil, amb tants actors, amb pocs elements. Va tant a favor de la interpretació, del text i del subtext , tant a favor de l’argument, que seria inconcebible sense elles. Felicitats Ariadna Peya!

L’adaptació al català de David Pintó, com sempre, tant encertada.

Aquest Romeu i Julieta universal, dramàtic i tràgic, està tant ben fet que val la pena no perdre-se’l i ser al costat dels que arrisquen teatralment, artísticament.

Felicitats a tota la companyia, als protagonistes i als secundaris, als músics, als tècnics de so, de llums. Sou un gran equip!

Trobareu la ressenya ampliada a Companyia de teatre i cultura

20/01/2017
Eirene Ramos
Teatre Barcelona

El despertar del talento joven musical

El Despertar de la Primavera me ha sorprendido gratamente. Sin grandilocuencia ni grandes pretensiones, el musical consigue, gracias al talento de todo el equipo y a una muy buena ejecución de esta obra del Off-Broadway, conservar un buen ritmo durante las más de 2 horas que dura, enganchando al público de principio a fin.

Sus jóvenes actores y sus músicos nos demuestran que no se necesitan grandes escenografías, pelucas por un tubo o millones de luces para que un musical funcione: la escenografía es escueta, aunque está muy bien utilizada; el vestuario es simple, pero da buen resultado; las actuaciones de los jóvenes actores y actrices son muy buenas; además realizan las coreografías con mucho ritmo y poética; y a nivel vocal todos se lucen bastante. Respecto a la música, la partitura pop-rock engancha, desde los temas más líricos, hasta los más cañeros, que se atan a los momentos de más rebeldía de unos adolescentes que viven sometidos a tal rectitud, que todo acaba saltando por los aires.

Un musical en definitiva de pequeño formato, -o más bien de bajo presupuesto-; que se adapta bastante bien a las limitaciones de una sala pequeña como la del Teatre Gaudí, aprovechando bien el espacio a cuatro bandas. Y, personalmente, creo que el espacio les favorece, que este musical se disfruta mucho de cerca, por los momentos tan íntimos que relata, y porque, como público, las relaciones entre los personajes se viven más intensamente desde cerca.

17/01/2017
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

La luz de la primavera acaba imponiéndose a la oscuridad

Musical multipremiado, éxito primero en el off Broadway (salvando las distancias, un poco como aquí, del Gaudí dio el salto al Victoria). Libreto interesante, no rabiosamente actual (se basa en texto del s. XIX), que no quiere decir anacrónico, buena música rock en directo que también da cabida a piezas íntimas, un himno (Bla, Bla, Bla!), mucho talento y la pasión de todos los involucrados que llega a la platea.

En un documental extrañísimo (Mommy dead and dearest) se decía que por mucha sobreprotección / ocultación / represión, la sexualidad adolescente siempre se abre paso y rompe todas las barreras que se le hayan puesto. Y de eso trata, entre otros, esta obra. el descubrimiento del sexo, sus misterios y el muro de silencio que lo rodea. Cierto que hoy en día no hay ese desconocimiento, pero hay más temas: la rebeldía, la represión, el difícil tránsito de la adolescencia, el suicidio juvenil sigue siendo una plaga, hay embarazos adolescentes no deseados, la violencia doméstica sigue presente … El despertar no es fácil. Hay drama y tragedia que se reconduce de forma que sales lleno de energía, sabiendo que las flores brotarán aunque querrían más sol.

El joven reparto, muy preparado, da vida a personajes con caracteres bien diferenciados pero sin estereotipos, intensos como lo son aquellos años. Destacan, además de los números corales, los protagonistas masculinos, Víctor Gómez (Dies Normals) y Eloi Gómez (Generació de merda) y el eficaz contrapunto de los adultos Mingo Ràfols y Rosa Vila / Roser Batalla.

No necesita casi escenografía ni grandes efectos gracias a una iluminación impecable y, ahora sí, sonido de calidad y, especialmente, el trabajo coreográfico y de movimiento excelente de Ariadna Peya (Maremar). Y un gran detalle que puede pasar desapercibido, que no sólo los protagonistas de cada escena estén interpretando sino que todos los que están en el escenario actúan, con pequeños detalles, movimientos…, que acaban siendo la base de la credibilidad.

En RESUMEN: un interesante musical, que ayuda a vivir como propios los miedos y ganas de los jóvenes de abrirse a un mundo que ya están viviendo y sin ayuda de nadie, con mucha calidad interpretativa, de música, de canto, coreográfica … lleno de ilusión y fe en lo que hacen.

28/04/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un magnífic Musical i en català

I dijous, d'un musical íntim i de petit format a un altre musical una mica més gran al Teatre Victòria. EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, la producció catalana del musical "Spring Awakening" adaptat per David Pintó.

Una producció que, amb un altre elenc, vam tenir l'oportunitat de veure al Teatre Gaudí, el novembre del 2016 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç). Volem des d'aquí valorar la feina i l'enorme esforç que fa Ever Blanchet, director del Teatre Gaudí, per donar suport a les petites produccions Musicals (i no tan petites) realitzades a casa nostra en català i amb música en directe, sense gaire pressupost, sense cap subvenció i arriscant econòmicament tot i més. Una vegada triomfen, com és el cas, passen a teatres més grans i amb més mitjans tècnics i econòmics.

Al nostre entendre, creiem que la feina que realitza Ever Blanchet no és suficientment reconeguda ni pel sector teatral, ni tampoc (encara menys), pels mitjans de comunicació, que únicament es fan ressò de les propostes escèniques que es poden veure als teatres de més aforament.

Aquesta, tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat mes de marc, és la segona vegada que es representa al Teatre Victòria i bona part dels intèrprets ho fan per primera vegada després d'un càsting a més de 300 aspirants. Marc Vilavella, director de la proposta, ha incorporat doncs, mirades noves a les escenes que conformen l’espectacle. Amb l’Ariadna Peya han treballat noves coreografies tenint en compte que és un espectacle que s'ha adaptat a les mides d'un gran teatre i que compta amb 15 actors, 7 músics en directe i un gran equip darrere. La direcció musical és de Gustavo Llull.

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió.

Tots els personatges adults femenins són interpretats per Rosa Vila i els masculins per Mingo Ràfols.

Un musical on tots els intèrprets canten i actuen molt bé, destacant pel seu pes dins de l'acció als tres protagonistes, l'Eloi Gómez que interpreta el paper des de la primera representació al Gaudi, Víctor Gómez que ens ha ofert un magnífic Melchior i la "ingenuïtat" i extraordinària veu de la Berta Butinyà en el paper de Wendla.

La resta del repartiment ha estat la següent: Laura Daza (Ilse), Valèria Sorolla (Martha), Clara Moraleda (Thea), Mireia Coma (Anna), Candela Díaz (Mariana), Pablo Capuz (Hanschen), Odo Cabot (Otto), Marc Udina (Ernst), Àlex Sanz (Georg), Pol Roselló (Bobby). Unes interpretacions enèrgiques que desprenen en tot moment una gran entrega i il·lusió.

Aquesta producció catalana ha obtingut 2 Premis de la Crítica, 3 premis Teatro Musical de Madrid, 2 premis Broadwayworld i dues nominacions als Butaca.

Mantenint els cubs originals de la primera escenografia, aquesta proposta escenogràfica de Jordi Bulbena s'ha adaptat al format d'una sala gran sense perdre el seu encant. Uns troncs d'arbre gegantins i la magnífica il·luminació de Dani Gener omplen l'escena.

Amb 19 números musicals interpretats en directe, la magnífica adaptació al català i unes interpretacions vocals i coreogràfiques molt notables, EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA és un magnífic musical que no decep, i que decididament recomanem si o sí.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

20/04/2019
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

El despertar del Musical

Els que no vam tenir la oportunitat de veure El despertar... al Gaudí la temporada passada hi anem advertits al Victoria: "no serà el mateix", "es perdrà proximitat"... És clar que no podem fer la comparació, però també ho és que el muntatge de Marc Vilavella fa l'olor de l'artesanal, d'allò manufacturat amb la intenció de desvetllar una veritat emmascarada, perquè la veritat sempre ho està.

El teatre, avui, sembla trobar-se en un enforcall cada cop que ha d'enfrontar-se a la posada en escena d'un esdeveniment del passat, i ha de triar entre l'opció historicista i l'actualitzada. David Pintó escull una tercera via, que consisteix a crear un diàleg entre passat i present sense necessitat de forçar la transposició d'elements del segle XIX al XXI, i sense obligar-nos a viatjar a un passat que potser no ens interpel·la. Pintó i Vilavella prefereixen desestabilitzar els dos àmbits temporals, la qual cosa genera conflicte per sí sola en l'espectador.

Spring awakening (Steven Sater & Duncan Sheik) desafia la carrincloneria amb què el gènere musical ha entomat, gairebé sempre, la possibilitat de parlar del sexe. L'acostament que els autors en fan és descarnat, sense embuts, amb una mirada desinhibida sobre l'homosexualitat, el massoquisme, la masturbació... enteses com a les diferents formes que pot prendre el sexe. En la versió catalana, la lleialtat a l'original és absoluta. En aquest sentit tenen un pes molt important les coreografies dissenyades per l'Adriana Peya, contundents, sensuals, imaginatives i sensibles, que posen l'espectador davant d'un possible doble seu, un doble entès com una possibilitat de sí mateix.

Les cançons de Sheik, amb orquestracions senzilles i corus imaginatius, són interpretades de manera brillant per un repartiment enèrgic que sap transmetre en cada moment la intensitat adient.

Tant de bo que El despertar de la primavera sigui un abans i un després al gènere musical a Catalunya i ens estalviï visions reaccionàries de l'amor i del sexe que desvirtuen la missió del fet teatral i ofenen la intel·ligència dels espectadors. Que es desperti la primavera! Que es despertin els musicals!

08/04/2018
Yolanda Fernández
Teatre Barcelona

Un gran musical

El despertar de la Primavera era una obra que tenia moltes ganes de veure, tothom me'n parlava molt i molt bé, i la veritat és que tenien raó: és una joia. Les dues hores i mitja de funció no es fan gens pesades, tot flueix molt bé i gaudeixes molt.

Vull destacar la posada en escena, a risc de resultar senzilla, està molt ben executada. També cal destacar el gran treball d’Ariadna Peya (coreografia) i de la direcció.

Pel que fa als actors, em quedo amb el personatge de'n Moritz, a vegades em recordava molt al Colate de "Hoy no me puedo levantar", molt innocent al principi, divertit i intens a la vegada. Felicitats a l'actor Eloi Gomez per la seva interpretació.

També vull destacar als dos protagonistes, Marc Flynn i Elisabet Molet. Es nota la passió dalt de l’escenari.

L'única cosa que no he entès massa és una escena del segon acte de dos nos gais que trobo que està posada una mica amb calçador. Entenc que és reivindicativa però em desquadra no saber res sobre aquesta història durant tota la primera part i després em posin una única escena enmig de la segona part d’ells dos. La trobo innecessària.

Per la resta, bé. Si és cert que foten més canya a la segona part que a la primera i tot passa com més a càmera ràpida però està ben resolta la història. I el més important, emociona.

Les cançons m’encanten, trobo que l’adaptació en català de "Spring Awakening" és tot un encert.

07/04/2018
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Un bombó que no ens empatxa

Una recomanació que deixa amb bon gust, un bombó que podem perdre sense cap problema després d'aquestes dates d'empatx en tots els sentits. No patiu que no tenim una obra on han posat un parell de cançons, per colar-nos com teatre musical.

I ara que estem amb la cartellera amb diferents propostes de teatre musical, arriba El despertar de la primavera (Spring Awakening) amb més força. Podem dir que és un dels millors musical que tenim actualment a la cartellera. L'adaptació realitzada al català ha estat afortunada en aquest cas.

Amb el talent d'uns protagonistes joves i acompanyats del contrapunt del caràcter que ens demostra Roser Batalla i Mingo Ràfols. Amb tot, aconsegueixen sorprendre'ns i demostrar el seu bon fer. L'edat dels actors, ens ajuden a entrar en l'obra més fàcilment. Hi ha un equilibri entre el cant i l'actuació, un dels punts que a vegades no veiem en totes les produccions. A més, l'afegit de tenir música en directe.

A més podeu veure més a l link

17/01/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

La musicalitat dels sentiments adolescents

Un cop més, el Teatre Gaudí torna a fer les delícies dels amants dels musicals, portant-nos en tota la seva esplendor una de les joies de l'Off-Broadway... i ja van unes quantes! Es tracta d'un musical que fa deu anys va arrassar als premis Tony i que en el seu repartiment original comptava amb els ara televisius Lea Michele (Glee) i Jonathan Groff (Looking, Hamilton). Tornant al present, la posada en escena barcelonina destaca per la seva creativitat i pel seu bon saber fer a l'hora de construir escenes. D'altra banda, la part vocal brilla en els temes que les veus sonen individualment, però agafa el seu màxim esplendor en els temes corals, aconseguint una fusió de veus i registres meravellosos. En total consonància es troba la coreografia, la qual esdevé imaginativa, dinàmica i moderna, resultant adient per ser vista de prop i aprofitant al màxim la força dels quinze actors en escena. A més, no podem oblidar la gran feina dels set músics, que aconsegueixen arrodonir l'experiència en directe, fent sonar uns temes pop-rock d'alta qualitat.

L'obra té l'habilitat de mostrar els sentiments que afloren en l'adolescència, transmetent-los a través de la composició musical, les lletres i els balls. En aquest sentit. la ràbia, el desconcert o la fragilitat aconsegueix arribar a l'espectador a través dels diferents sentits, mostrant empatia amb els personatges i revivint uns sentiments magnificament exposats. Es tracta d'una proposta que barreja elements que en principi poden semblar contradictoris, com són el segle XIX i la música rock, aconseguint reflectir l'atemporalitat dels sentiments i dotant a l'obra de personalitat pròpia. Sens dubte, estem davant d'un bombonet per aquells qui som uns musical lovers.

21/12/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Pop rock de culto

Ahora que Barcelona se está poniendo de moda como ciudad de referencia para los musicales dentro del Estado, según dicen los productores, resulta curioso observar cómo las propuestas de pequeño formato están obteniendo resultados mucho más interesantes que los grandes montajes. El despertar de la primavera es un nuevo ejemplo de cómo la falta de un presupuesto elevado no es impedimento para ofrecer un producto de calidad, estimulante y satisfactorio. La adaptación a lengua catalana de este espectáculo de culto, ganador de ocho premios Tony, transmite una energía vibrante y un amplio abanico de emociones gracias a un casting muy potente y acertado, y una traducción muy certera de David Pintó. Pero, sobre todo, hay que destacar el enorme trabajo de dirección de Marc Vilavella que no sólo extrae el máximo provecho del reparto, sino que demuestra conocer el material que tiene entre manos, dotándolo de sentido, cohesión y una fuerza narrativa alucinante. Obviamente, en algunos momentos, choca contra sus limitaciones (el espacio o alguna escena que pide más lucimiento) pero, a pesar de esto, sus dos horas de duración pasan como un intenso suspiro, gracias a su dinamismo, vigor artístico y vitalidad.

12/12/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La sorpresa musical de la temporada

En el año 2007 los premios Tony, los más prestigiosos que se otorgan al teatro que se hace en Broadway, condecoraron a Spring Awakening como el musical del año. Aquellos ocho galardones la reconocieron como una de las grandes, a pesar de que al no tener un montaje espectacular de los que les gustan a las grandes productoras el espectáculo tuvo una proyección internacional discreta. Ahora, finalmente, Marc Vilavella y David Pintó la traen a Barcelona en un formato adaptado y reducido… pero con toda la fuerza de sus canciones y la energía de un reparto joven totalmente entregado a la causa.

El despertar de la primavera, basado en la obra homónima de Frank Wedekind, tiene su punto fuerte en la partitura pop-rock de Duncan Sheik y las letras de Steven Sater. La adaptación catalana funciona con igual fuerza, y el reducido espacio de la Sala Gaudí se ha sabido adaptar a las mil maravillas. En este sentido, la dirección de Vilavella es fundamental, al igual que la meritoria iluminación de Daniel Gener y las coreografías minimalistas y precisas de Ariadna Peya. Los jóvenes protagonistas demuestran que ya hay un relevo generacional, y que no se debe tener miedo a los retos musicales en un futuro. Es evidente que quizás con mayor producción todo luciría algo más, y que el recurso de condensar todos los personajes adultos en sólo dos actores -un recurso que ya existía en el original- quizás se tendría que trabajar algo más. Sea como sea, la obra ha sido para mí un éxito y una sorpresa… Ojalá que siga la estrella de Sugar y los espectadores tengan la oportunidad de descubrirla y disfrutarla.

27/11/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

“Les conseqüències de la ignorància”

“El despertar de la primavera” d’Spring Awakening, és un musical pop rock basat en l’obra de Frank Wedekind (1890) amb llibret i lletres d’Steven Sater i música de Duncan Sheik. La versió que podeu veure al Teatre Gaudí és l’adaptació catalana que ha David Pintó ha fet d’aquest exitós musical de Broadway.

Raons per les quals no us heu de perdre aquest musical:

-L’espai escènic ocupa tota la sala del teatre. Les parets negres són plenes de paraules i frases escrites amb guix, de seguida ens adonem que estem en una aula d’estudis durant l’època adolescent. En front un mirall de peu a un costa i a l’altre l’orquestra.

Uns caixons negres són tot el material escènic que ha triat Jordi Bulbena per l’escenografia. Uns caixons multifuncionals amb el que els actors construiran i desconstruiran els diferents espais de la representació (l’escola, el bany, un cementiri, un Bosch,…), i objectes ( cadires, tombes,…)

-El vestuari ens situa de seguida en el moment i època en la que transcorre l’acció, principis del segle XX.

-Sota la magnífica direcció de Marc Vilavella podeu veure 13 joves actors donant-ho tot dalt l’escenari (ballen, canten i interpreten). Els acompañen dos actors més veterans, en Mingo Ràfols i la Roser Batalla, que interpreten als diversos personatges adults que surten al llarg de l’obra, així els podem veure fent de pares, mestres, metge, mossèn,…

-Les coreografies de seguida us adonareu que porten la firma de l’Ariadna Peya. Plenes de ritme. Tots a una. Espectacular!!!

-Música en directe!!! Set músics excepcionals, sota la direcció musical de Gustavo Llull, ens han tocat unes divuit cançons. Tot un luxe i un privilegi tal i com està el panorama cultural en aquests moments.

La música és extraordinària, l’orquestra toca de meravella i el millor de tot no es repeteix aquella tonada “típica fàcilona” (recurs molt utilitzat en altres musicals).

Hi ha un tema que no para de sonar dins del meu cap: "L’has ben cagat”.

La cançó grupal “La Primavera” m’ha posat la pell de gallina. Escoltar-los a tots cantar a la mateixa hora i en diferents tonalitats ha estat…Brutal!!!

-Felicitats a l’Albert Giner, tècnic d’il·luminació, per posar aquell punt de llum precís i necessari en tot l'espectacle.

Ignorància, corrupció, educació, salut i pobresa són els medis de manipulació més utilitzats des de fa segles pels poderosos, governants i líders religiosos. Sota el seu poder, s’aprofiten de la ignorància, el desconeixement i la falta de informació de la gent, per ensenyar-lis a tenir por a determinats mites i fenòmens. Una societat ignorant es estable i fàcilment manejable. La ignorància és la millor manera de tenir a les masses controlades.

Moltes vegades la ignorància o l’engany pot derivar en l’autodestrucció provocada per l’angoixa i la inseguretat. La nostra moral es debilita sobretot quan apareix la lluita interior entre els nostres instints innats i els adquirits mitjançant la societat.

El despertar de la primavera és aquell instant en que tot esclata, aquell moment on tot comença a ser qüestionable. Hi ha canvis físics i psicològics, apareixen noves inquietuds, preguntes que necessiten respostes. És experimentació.

El despertar de la primavera ens mostra a través dels seus protagonistes, les conseqüències de la desinformació sexual, i s'aborden temes com l'embaràs, l'avortament, els abusos sexuals, la masturbació, la repressió, la bogeria, el suïcidi, els reformatoris, l'homosexualitat i la incomprensió.

****1/2

21/11/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Musical de qualitat treballat de forma artesanal

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (Spring Awakening), és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. És un musical que ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena a l’Off de Broadway l’any 2006. Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals.

És l'any 1891, a Alemanya, en un món en el qual els adults són els qui controlen tot. Un grup d'adolescents d'un petit poble s'enfronta a algunes de les grans preguntes que marquen l'adolescència: el sexe, el suïcidi, els misteris de la pubertat i la interminable sèrie de qüestionaments que comencen a aflorar. La història de com intenten trobar les respostes, mentre intenten continuar amb les seves vides dins del col·legi, i dins d'un món extremadament hostil davant tots aquells que s'atreveixen a posar a prova els seus valors.

L'espectacle conté 19 números musicals i està dirigit per Marc Vilavella, amb coreografia d'Ariadna Peya i direcció musical de Gustavo Llull. A escena 7 músics interpreten la música en directe. La versió catalana és de David Pintó; s'ha revisat i adaptat la versió original reduint la seva durada original de 3 hores a les 2 que dura aquesta proposta presentada al Teatre Gaudí.

Una proposta fresca i engrescadora amb una entrega absoluta de tots els nois i noies, ja que molts d'ells veuen en aquest espectacle una oportunitat de sortir de l'anonimat. Malgrat alguns problemes de so, no imputables en absolut als actors (en determinats moments donaven les veus amb eco, i en d'altres no els podíem escoltar bé) i que suposem que es corregiran en els pròxims dies, ens ha agradat força la posada en escena d'aquest espectacle.

Un Musical de qualitat, fet gairebé de forma artesanal, sense gaire pressupost ni mitjans, representat en català i en un teatre petit de la nostra ciutat, que aposta per posar en escena aquesta proposta ni més ni menys que amb 15 actors i 7 músics interpretant la música en directe ..... crec que no calen més paraules. Creiem que de totes, totes, aquesta mena de propostes se li han de donar suport.

El contrast de la manera de fer amb les franquícies que ens arriben dels grans musicals, és brutal en tots els sentits, sense comptar que en aquelles propostes escèniques els nostres actors queden exclosos i els músics han desaparegut.... i ja ni comentem la política de preus.

Si desitgeu llegir l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

18/11/2016
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Llàstima dels «hooligans»…

Que a una gran part dels espectadors ens han destrossat l'obra amb els seus crits, riallades escandaloses i "yuhuus". Als de Origen Produccions amb amics així no els calen enemics. La producció potser ha pecat d'un excés d'ambició perquè l'obra és complicada, amb moltes trames, però penso que se n'han sortit prou bé. En condicions civilitzades potser els hauria posat 4 estrelles, però amb aquella patrulla de "hooligans" sóc incapaç de valorar-la bé i la deixo en 3.

P.D. Els baladrers eren amics que anaven a donar suport, animar i fer de claca. penso que van aconseguir just el contrari.

Crítica completa » http://bit.ly/2k9emjO

27/01/2017
Sara

Un musical que emociona, inspira i no el superes.
Vam anar a les prèvies i tenim entrades per repetir.
L’actitud i força dels actors és realment brutal.

30/04/2019
Rubèn

Una obra espectacular amb un gran rerefons, un missatge clar i una actuació molt ben feta. 10/10

13/04/2019
Montserrat Camacho Millán

Un musical actiu I ple de temes actuals encara avuí día, que ens fan pensar en com els nostres joves adolescents s’han d’enfrontar amb el despertar de la vida. Joves talents que emocionen I s’entreguen en l’escenari. Molt adequat per pares I mares I professionals que treballes envoltats d’adolescents. M’ha emocionat.

08/04/2019
Jordi Casas Duocastella

El Teatre Victòria acull amb èxit el premiat musical «El despertar de la primavera» amb un bon repartiment de 13 joves, ben secundats pels personatges adults de Mingo Ràfols i Rosa Vila (alternant-se amb Roser Batalla en algunes funcions).
Les atractives coreografies compensen l’escassa escenografia, així com la segona part de l’obra compensa la manca d’empenta de la primera gràcies als temes més potents i més corals.
Un musical recomanable amb una execució impecable per part dels músics i els joves intèrprets.

01/04/2019
Victòria Oliveros Layola

Molt recomanable. Val molt la pena! Sens dubte, estem davant d’un bombonet per aquells qui som uns musical lovers. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2017/01/15/el-despertar-de-la-primavera/

27/12/2018
Josep FO

Em despertava la curiositat aquesta obra i no em va defraudar. Potser la història a la primera part sonava antiga però guanyava força a la segona. S’acostava més a l’actualitat. L’actuació espectacular i podem dir que tenim davant unes actrius i uns actors que tenen futur.
Com espectador d’obres musicals prefereixo mil vegades aquest tipus de musical que no aquests que surten de pel·lícules d’exit.

01/05/2018
Núria

Tot i que és un gran muntatge, amb un fantàstic repertori musical i artístic, li falta xispa! No em va acabar d’arribar…

22/04/2018
Hèctor Fibla Ferrà

Gran musical sobre la llibertat sexual en l’adolescència ambientada en una època repressora. Bones veus en un jove repartiment amb molta energia.

16/04/2018
miguel

Un muy buen espectaculo.Perfecta las actuaciones,las voces,la musica y la coreografia ,pero lo que no me gusto es al final, cuando algunos actores llevaban un lazo amarillo.Yo pague solo por ver un musical y la opinion politica de los actores no me interesa.Algunas personas del publico se marcharon en ese momento enfadadas.

15/04/2018
Mireia grau camps

tot i no ser gaire amant dels músicals em va atrapar desde l’inici, l’ambientació, l’escenogràfia, cuantes coses poden fer-se amb uns quants calaixos, la música en viu i les veus i interpretacions dels actors, és el primer músical que se m’ha fet curt, enhorabona val molt la pena histories de ahir que avui és repeteixen.

09/04/2018
Josep OS

Ahir vaig veure aquest musical basat en l’obra que el 1891 va escriure el dramaturg alemany Frank Wedekind i que fa poc més d’un any es va poder veure al Gaudí i que ara han reposat al Teatre Victòria. Anava amb ganes perquè havia llegit molt bones crítiques, però la realitat per a mi ha estat una altra i he sortit força decebut bàsicament amb el text que quan va ser escrit va ser censurat pels temes que tractava, sexe, homosexualitat, masturbació, suïcidi etc .. però que amb el pas dels anys, ha quedat ancorat en el temps i ara en ple segle XXI em sembla carregat de tòpics i més propi d’un serial. Les lletres de les cançons, i sobretot les que canten individualment o en parella m’han semblat molt carrinclónes. Una altra cosa i aquí chapeau és tota la resta, Música en viu amb set músics, un luxe. Un musical produït aquí i amb gent d’aquí, fantàstic. Unes coreografies d’Ariadna Peya, molt aconseguides. I un equip d’actors i actrius molt joves que se’ls veu amb unes ganes i un esforç encomiable. Llàstima que em va fallar el text l’argument en si, encara que el públic majoritàriament adolescent pels seus crits i aplaudiments s’ho va passar d’allò més bé.

07/04/2018
Natalia Daniel Rabionet

Una gran obra molt ben interpretada per artistes joves. No només et transporta a l’època, sinó que a més a més ho fa amb molta força. Tant la música com la interpretació estan molt logrades en us espai petit i molt ben aprofitat. Capaç d’emocionar en segons quins moments de la representació, de ben segur que la tornaria a veure. Ens va encantar a tots els membres de la família, pares i filles adolescents. Recomanable al cent per cent. Enhorabona!!!

06/02/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

A veces me pasa que una obra muy recomendada y que está triunfando luego me decepciona. Y lamentablemente me ha pasado con este musical!
Todo el mundo hablaba Maravillas, se ha prorrogado por éxito de público, agotaba todas las funciones…
Y yo me he quedado tiesa al verla!
No sé si es por su argumento que lo veo muy pasado de moda (el despertar sexual de unos adolescentes en la Alemania de hace muchos años) o por las canciones que no tienen sustancia (excepto el numero principal que estaré tarareando los próximos 2 meses) o los actores que a pesar de cantar divinamente y hacerlo con mucha ilusión a veces van demasiado cargados de energía (hay veces que parece que en lugar de bailar les esté dando un ataque epiléptico)
El caso es que no me ha emocionado.
De hecho casi la he olvidado…
Una pena…

31/01/2017
Elisabet

Una obra molt intensa i ben interpretada. Un format molt proper que et fa entrar en l’obra i la història. Ens la van recomanar i ha sigut tot un encert anar-hi!

09/01/2017
Lola

El millor musical a petit format que he vist fins ara! Super recomanable…

02/01/2017
Laura

Molt recomenable! Llàstima que acabi d’aquí a poc, si afegissin més funcions repetiria sense pensar-ho!
Els músics i els actors molt bons, m’han emocionat fins a fer-me plorar en tres ocasions. La pell de gallina en la majoria de cançons amb les harmonies.
La posada en escena senzilla però molt ben trobada.
Una gran obra en un petit teatre on s’han condensat moltes emocions. Enhorabona a tots els que ho heu fet possible!

30/12/2016
Joan Berenguer Serradell

Espectacular adaptació d’un dels millors musicals contemporanis, m’ha posat els pèls de punta, m’ha fet riure i plorar i m’ha deixat gravades vàries cançons i escenes que se’m farà difícil oblidar. Molt recomanable.

18/12/2016
Joan Berenguer Serradell

Espectacular adaptació d’un dels millors musicals contemporanis, una festa per tots els sentits i una catarsi emocional que m’ha posat els pèls de punta, m’ha fet riure i plorar i m’ha deixat vàries cançons i escenes gravades que se’m farà difícil oblidar. Molt recomanable.

18/12/2016
Antonio Tranche

Un grandisimo espectaculo, todo el equipo artistico logra momentos inolvidables,
volvere al Teatre Gaudi para disfrutar de nuevo.
Y quisiera decirle a Neus Monico (colaboradora) que el diseny de iluminacion es de
Dani Gener ( a dios lo que es de dios y al cesar lo que es del cesar ) y que seria justa
una correccion en su critica.

24/11/2016
Julià

Una delícia, he disfrutat moltíssim. Destacar l’interpretació d’Eloi Gómez. Músics en directe, teatre proper, actors joves i enèrgics… M’he endut una sorpresa molt grata!

24/11/2016
Francesc Bombí-Vilaseca

Vaig veure aquesta obra a San Francisco l’any 2008 i la banda sonora encara m’acompanya. Els temes són fantàstics i en fan una obra emotiva i molt especial. D’entrada sembla que les adaptacions al català funcionen força i la música també és en directe, un aspecte fonamental. No sé si arribaran a la quasi perfecció tècnica d’aquella producció, però només que s’hi acosti (posem un 80%, per exemple) serà tot un èxit!
(Ara només em falta veure-la, al Gaudí, d’aquí a uns dies).
En tot cas, ja només per l’aposta, imprescindible!

15/11/2016