Dagoll Dagom: Scaramouche

En va impressionar moltíssim perquè no estic acostumat a aquesta classe de teatre amb uns vestuaris tan ben fets i un musical tan treballat (tot iq ue la interpretaciò a no és estelar). Em va deixar amb els pels de punta només començar. No sé si la tornaran a fer però si ho fan no us la perdeu. (Intenteu aconseguir descomptes quebel preu és un pel elevadet)

Dagoll Dagom ha vuelto a crear un musical fantástico! Divertido, dinámico, con humor y bastante espectacular!
Ya no por la increíble escenografía, o por el magnífico vestuario, o por l calidad de voz de sus cantantes!! Lo que más destaca sin duda son ls luchas de espada! ESPECTACULARES! Los actores deben de haber ensayado mucho porque menuda agilidad! Jajajaja
Fantástico Ivan Lavanda como el Marqués. Muy divertido!!
Aunque a veces recordaba demasiado al Dr. Maligno de Austin Powers jajajaja

Dagoll Dagom és marca segura. Quan un va a un espectacle d’aquesta companyia sap el que es trobarà. Grans musicals, amb decorats increïbles, on no falta la màgia. Un es deixa portar per la història fàcilment. Possiblement la historia no és tant potent com en d’altres obres que han representat amb anterioritat, però això és molt subjectiu. Està clar que el resultat és molt bo, els actors i les actrius fan una feina increïble, la banda en directe és un punt molt a favor.
La recomanaria a tots aquells que els hi agrada aquest genera, si no estan acostumats pot costar entrar en la historia.

Amb Mar i Cel hem tendit -tots plegats- a generar una expectativa molt alta, i tendim a comparar-ho tot. En veure «Scaramouche» vaig caure a la mateixa temptació. Però vaig quedar convençut que en aquesta ocasió Dagoll Dagom intentava tocar el límit. El conjunt vocal i les interpretacions musicals ratllen l’excel·lència. Les veus són prodigioses, i segurament és l’espectacle de la companyia amb un millor elenc de cantants. L’escenografia és esplèndida i el vestuari mereix la més alta consideració. Un dispendi tant gran de qualitat i glamour haurien de ser reconeguts arreu. Si haguessin estat capaços de condensar un xic més el temps, l’espectacle guanyaria en més trepidant. En tot cas una excel·lent factura. Mereix estar en cartellera molts i molts mesos!

Fluix. Molt fluix. Absolutament decebedor. Musicalment insuls. Teatralment, amb problemes de continuitat, avorrit, un veritable manual de com no ha de ser una obra. Quina llàstima que la gran feina dels actors quedi minimitzada a causa de la partitura. No recomanable.
És una pena que es subvencionin espectacles amb diner públic a priori, només pel nom del qui hi ha al darrera.

Més Dagoll!
La companyia ha sabut no baixar el nivell. Escenografia i vestuari espectaulars. Artistes brillants, tant actuant com cantant. Música en directe, del mestre Guinovart, preciosa com sempre. Podria ser més barat, però veient el montatge s’enten el preu. Llarga vida a Scaramouche!!

Sóc una gran fan de Dagoll Dagom, com sóc una gran fan dels musicals. Feia mesos que tenia les entrades i estava molt emocionada per poder veure un nou espectacle de la companyia. El fet és que l’escenografia, el vestuari i els actors i actrius són impecables.

El problema és la superficialitat del conjunt. No arriba a cap nivell de profunditat, ni pel que fa a les idees que vol exposar, ni en relació al mateix argument, ni en la vessant més emotiva. No emociona, no arriba, no comunica. El motiu? Les cançons, que impedeixen cap nivell d’aprofundiment.

Em sap greu escriure una opinió negativa sobre l’obra, però és el que vaig sentir i pensar.

“SCARAMOUCHE” al Victòria (ple, quin goig). Un musical que entra bàsicament pels ulls.
He llegit que DD no havia arriscat. Deu semblar poc risc la inversió, crec que d’uns 800 M€. Un vestuari, «el vaixell” de l’obra, espectacular i preciós (quines sabates!), com l’escenografia. Visualment, és una festa, i gran. L’esgrima ajuda força i amb el pas de les funcions serà cada vegada menys “rígida”. Durada de 2h45’, que es podria retallar, especialment a la primera part. Hi ha també commedia dell’arte, bonic homentage al teatre com a portaveu de la denúncia del poder.
Musicalment no em va ni agradar ni desagradar, neutre, potser amb una segona visita… La història és fàcil, un punt previsible, però es guanyarà el públic. El problema és que comparem tot DD amb “Mar i cel”, i aquest llistó és dificilíssim de superar.
Les interpretacions són també el millor de l’obra, amb un Toni Viñals que no cau en la sobreactuació que els personatges podrien exigir, l’Ivan Labanda no abusa de la seva comicitat i potser li falta paper, l’Ana San Martíin està demanant a crits ser protagonista absoluta d’una comèdia i la Mireia Mambó està espectacular, llàstima que el seu paper és el més difús (no aporta gaire a la història i quan podria tenir pes dramàtic, l’obra no vol anar per aquí).
En resum: musical que segur agradarà al públic, visualment impactant, on l’embolcall tapa la falta de força del que vesteix.

Ens ho vam passar molt be. Excepcional posada en escena.

Vam anar ahir, no tinc paraules per descriure el que vaig veure, Magnífic!!