Todo lo que necesitas para ir al teatro

Un cop l’any: Àngel Llàcer

Un cop l’any: Àngel Llàcer

Después de tres temporadas seguidas de éxito absoluto con espectáculos tan diferentes como “Molt soroll per no res” i “El Petit Príncep”, Àngel Llàcer vuelve a la dirección con esta comedia romántica protagonizada por dos de los actores de la escena teatral del momento, Mar Ulldemolins i David Verdaguer.

SINOPSIS

En el año 1975, después de pasar la primera noche juntos en un hotel, dos amantes deciden seguir con su relación en secreto: sólo se encontrarán una vez al año, el mismo día, en la misma habitación, mientras el resto de su vida sigue con sus matrimonios e hijos.

Durante el transcurso de los siguientes 25 años tendrán que afrontar la evolución que experimentarán sus respectivos hogares y, al mismo tiempo, adaptarse a los cambios sociales e históricos que también afectarán a sus vidas.

“Un cop l’any” es la adaptación de “Same Time, Next Year”, un espectáculo original de Bernard Slade que triumfó en los años 70 en Broadway popularizado en todo el mundo gracias a la película de mismo título protagonizada por Ellen Burstyn y Alan Alda.

Fotos + fotos

Un cop l’any: Àngel LlàcerUn cop l’any: Àngel LlàcerUn cop l’any: Àngel LlàcerUn cop l’any: Àngel LlàcerUn cop l’any: Àngel Llàcer

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Hebert

    Els millors capítols de les sèries acostumen a ser els pilots. Si no funcionen, difícilment el que vingui després serà millor. A UN COP L’ANY és al revés. L’inici és tan fluix, que si fos TV, hagués canviat de canal als 10 minuts per no seguir perdent el temps amb un protagonista sobreactuat –quant de mal ha fet el personatge prototípic de Woody Allen- i una protagonista que sembla de decoració.

    I hagués estat un error. La proposta millora, amb tendresa, humor i un xic de drama (el millor fragment, per mi).
    Una parella de casats té una aventura de cap setmana i decideixen repetir-la cada any. Veiem el passar de les dècades, es juga amb la nostàlgia (si bé no se li treu tot el suc possible) i , especialment, l’evolució ‘aquesta peculiar relació i personatges durant dècades.
    L’escenografia és senzilleta i massa estàtica (sí, els hotels no canvien cada any, però…), millor aconseguit el vestuari i no tant les perruques.
    Si bé la direcció ha optat per interpretacions força lineals en la banda alta de l’exageració, el cert és que omplen de calidesa aquella freda habitació, milloren a cada trobada, funciona molt bé alguna escena còmica de ritme frenètic, i quan toca drama, està ben tractat.

    18/02/2018

  • 12345

    Maria Casas

    Entretinguda i ben feta.

    30/01/2018

  • 12345

    Jordi

    Mireu, no…. Que Àngel Llàcer es quedi amb ellà a Antena3 fent els seus xous televisius i que descansi una temporada de dirigir teatre. Quin cansament tirar de noms coneguts x fer funcionar espectacles. I si triem bons espectacles que funcionin sense noms? Massa feina, no? La meva puntuació 4/10.

    13/12/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una comèdia romàntica dirigida per un Àngel Llàcer que torna a demostrar la seva gran sensibilitat com a director aixis com ha sabut portar el relat amb precisió i bon sentit del ritme omplint de cor i ànima l’habitació d’un hotel on els seus protagonistes comparteixen sexe, conflictes, amor i altres complicitats. Una autèntica delícia, divertida, desenfadada i amb un humor brillant. I per saber més només heu d’entrar a http://www.gaudintdelteatre.cat

    02/12/2017

  • 12345

    Rosa

    La disfruté mucho. Agradezco la adaptación española que la acerca mucho más a nosotros.

    17/11/2017

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Una historia sencilla: una pareja despierta en una habitación de hotel después de una noche de pasión habiendo sido infieles a sus respectivas parejas. Los amantes deciden reunirse cada año, el mismo día, en la misma habitación para seguir con la relación para luego volver a sus vidas con sus respectivas parejas.

    Tengo que reconocer que en los primeros 20 minutos de obra he pensado “la típica comedia coñazo”, pero poco a poco según iba avanzando la trama la cosa ha mejorado. Y mucho! Los personajes evolucionan (sobretodo ella), las conversaciones son más maduras, las vidas de los protagonistas se encrudecen… y al final he salido encantado del teatro con un buen sabor de boca y comprobando que no todo es lo que parece.
    Bravo para el equipo de caracterización. Genial ver el paso del tiempo (y de estilo) de los protagonistas

    14/11/2017

Artículos relacionados

'Un cop l'any', tres dècades d’amor

'Un cop l'any', tres dècades d’amor

20 novembre 2017

L’actor i director Àngel Llàcer, després del recent èxit de muntatges com Molt soroll per no res o El petit príncep, torna a dirigir per oferir-nos una comèdia romàntica sobre […]

Leer más... r