Teníem intenció de veure aquesta proposta en el
festival TNT 2018 on va tenir lloc l'estrena, però per qüestió de temps no va poder ser i hem esperat fins ara per poder veure-la als Baixos 22 del
Tantarantana.
El col·lectiu
José y sus hermanas va "desembarcar" en el món teatral amb una proposta que va ser un gran èxit, obtenint els
premis de la crítica 2017 en dues categories, Revelació i Premi de la Crítica Jove, amb "
Los bancos regalan sandwicheras y chorizos". Ara tornen als escenaris amb
ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA amb un discurs totalment diferent però igual de contundent.
Una proposta on ens parlen dels efectes de l'educació que s'ha impartit i encara s'imparteix a les nostres escoles. Un treball basat en les improvisacions i les experiències personals dels sis membres de la companyia que es caracteritza per
una gran frescor interpretativa i una gran agilitat en les exposicions.
I ens parlen també de l'educació que s'imparteix dins de les famílies que sovint no concorden amb la rebuda a l'escola.
La posada en escena s'inicia amb
la col·locació dalt l'escenari de 72 cadiretes d'escola, d’aquelles on quasi no hi entra el cul d’un adult, que van distribuint ordenadament en 8 fileres mentre a la pantalla i amb veus en off anem escoltant el que sembla un treball de preparació o un “brainstorming” on els integrants de la companyia i alguns dels seus familiars, van explicant, comentant i intercanviant opinions sobre temes relacionats amb l’educació rebuda.
Unes cadiretes que simbòlicament equiparen l'educació a la rigidesa requerida per poder seure bé en aquestes cadiretes, on els infants passen moltes hores del dia escoltant allò que els adults els hi volen explicar, que no coincideix necessàriament amb allò que voldrien escoltar.
Els sis intèrprets
Francesc Cuéllar,
Alejandro Curiel,
Marta Díez,
Carolina Manero,
Gemma Polo i
Glòria Ribera ens han regalat
unes interpretacions plenes de moments màgics on cadascú d'ells tenen la seva intervenció en solitari explicant la seva particular experiència, que no sabem si és real o no. Al llarg de la proposta es va desdibuixant la separació entre ficció i realitat, entre actor que interpreta i la persona.
Uns actors que no creen personatges i que utilitzen multiciplitat de disciplines en les seves interpretacions performatives.
I cadascú ho fa a la seva manera, bé explicant el seu arbre genealògic marcat per les morts accidentals, bé patinant a cegues entre copes amb pal d'hoquei a la mà, bé ballant fins a l'extenuació simbolitzant la desinhibició, bé amb acompanyament musical, .... experiències pessimistes, experiències optimistes, experiències compartides, ....
ARMA DE CONSTRUCCIÓN MASIVA és una proposta on ens hem tornat a trobar amb
un grup d'actors que destil·len honestedat i un alt grau d'implicació sociopolítica. Magníficament dirigits, aconsegueixen aglutinar de forma totalment intel·ligible les sis històries donant-li total coherència.
Les interpretacions, la música i la posada en escena, senzillament magnifiques.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
Dels tres projectes que fins al moment han portat a escena Jose y sus hermanas, tenia pendent aquesta i ahir la vaig poder recuperar al teatre Margarida Xirgu de Montornès. Amb dramatúrgia i direcció de Sílvia Ferrando i la participació col·lectiva de tots els components de la companyia, en aquesta ocasió l’obra posa el punt de mira en l’educació. Amb una part de realitat i una altra de ficció no només es limita a reflexionar al voltant de l’educació que vam rebre a l’escola i les conseqüències derivades de les lleis que regeixen des de fa 50 anys i on el que prima és obtenir una bona nota més que la formació com individu, sinó que tracta també la part que correspon a la família i molt especialment a la manipulació de la nostra voluntat en què ens veiem immersos per part del nostre entorn i que ens arriba a través d’imatges, sons i que ens pressiona al consum amb un clar adoctrinament. Tot i que per a mi considero que en aquesta ocasió han barrejat massa temes que en algun moment t´ arriben a saturar, la forma trangresora, enèrgica i gamberra de fer teatre de Jose y sus hermanas i que t’arriba com una alenada de frescor, m’encanta. Ara toca esperar la quarta a veure amb que ens sorprendran.
Tal com ja van apuntar amb la revelació que va suposar «Los bancos regalan sandwicheras y chorizos», amb «Arma de construcción masiva» la companyia José y sus hermanas es confirma com una onada d’aire fresc en l’escena teatral independent de Barcelona.
En aquesta ocasió posant el punt de mira en l’educació, els actors parteixen de vivències pròpies i records per mostrar-nos com s’ha utilitzat l’educació a Espanya, en comparació amb altres països.
Sempre amb una posada en escena original i transgressora, és impossible no quedar-se embadalit com un bon alumne davant d’aquesta classe magistral.
L’equip de joves actors ens pren com a contenidors per buidar una densa substància barrejada en explicacions il·lustrades sobre com el sistema que vam crear ens domina. Tracta amb la posverdad, els abusos del capitalisme i com el règim que suposadament defensa el individualisme i la privacitat acaba explotant i abusant de la societat en massa. Un magnífic exercici d’implicació sociopolítica i d’honestedat narrativa que demostra el gran potencial artístic d’aquesta nova generació. No us la perdeu!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/03/01/arma-de-construccion-masiva/