Agrupación Señor Serrano: Kingdom

KINGDOM vol donar una visió palpable de la societat capitalista i patriarcal actual. Proposa una identificació del model amb la figura de King Kong i els plàtans.

A través de King Kong i el que representa (virilitat, força irresistible, irreflexió, desig, instint, naturalesa salvatge) es mostren els mecanismes que actuen dins del model econòmic i social d'Occident i que ho arrosseguen a crisis cícliques.

L'altre element de l'espectacle són els plàtans i la indústria del plàtan com a exemple perfecte de què és el capitalisme i com funciona.

Un espectacle on es posa en un mateix sac tot d’elements dispersos que, en conjunt, generen la visió de la societat capitalista i patriarcal de la que volen parlar: plàtans, King Kong, consum, coreografies virils, publicitat, punk rock, supermercats, creixement, descontrol, expansió, multinacionals, escassetat de recursos, cops d’Estat, zoofília, homes, molts homes, en una festa sense fi.

Un espectacle que comença fent-nos veure, que malgrat el que llegim en premsa, de veus derrotistes, augurant una caiguda del sistema, vivim en el millor dels mons possibles, i repeteixen a manera de mantra que "estem bé, estem bé".

Una nova proposta que torna a combinar l'ús del vídeo, la performance, les maquetes i la música en directe per crear un micro univers en escena i transmetre el seu missatge. Aquesta vegada els creadors de l'Agrupación Señor Serrano, no surten directament a escena i han comptat amb la participació dels actors Diego Anido, Pablo Rosal, Wang Ping-Hsiang, David Muñiz i Nico Roig que és també el responsable de la música.

Una companyia catalana que realitza el 90% de les seves representacions a l'estranger en festivals i teatres d'arreu del món. Actualment l’Agrupación Señor Serrano està liderada per l’Àlex Serrano, responsable de la direcció artística, en Pau Palacios, encarregat dels continguts i la comunicació, i Barbara Bloin, al capdavant de la gerència i la producció.

Com tots els seus espectacles, Kingdom ha tardat dos anys a ser "construïda" i els seus creadors són l'Àlex Serrano, en Pau Palacios i en Ferran Dordal. Kingdom suposa un pas endavant, una versió corregida i augmentada del llenguatge d'aquesta companyia.

Un divertit i BRUTAL espectacle amb un final apoteòsic i espectacular, que ens ha deixat una petjada que ens costarà oblidar. Al mes de febrer del 2019, oferiran 6 representacions dins la Temporada del Teatre Lliure.

Per veure la ressenya original només cal clicar en aquest ENLLAÇ ... a més a més, en aquesta podreu escoltar, l'interessantíssim debat que va haver després de la representació.

A lo largo de su trayectoria, la Agrupación Señor Serrano se ha ganado, merecidamente, una tan buena reputación internacional que, en algunos casos, eso les puede acabar jugando en contra por un exceso de altas expectativas. Quizás este es el caso de su nuevo espectáculo, Kingdom, donde encontramos muchos de los elementos propios de su idiosincrasia escénica: una mezcla original de vídeo en directo, maquetas, texto, performance, sonido y objetos. En esta ocasión, el montaje parte de un hallazgo muy original: la utilización de los plátanos y la imagen de King Kong subiendo y cayendo una y otra vez del rascacielos (a lo largo de las películas de las diferentes épocas) como una sátira alegórica del capitalismo y el funcionamiento de los mercados. A nivel visual, la propuesta es precisa, interesante y detallista. Por otro lado, la idea consigue momentos muy sugerentes, divertidos y críticos. El problema es que, en conjunto, acaba resultando un concepto estirado al máximo que transita diferentes estados de ánimos en busca de un clímax sensorial cercano a un éxtasis de discoteca de música electrónica (literalmente, en el último tramo). La fuerza de este desenlace es contundente e innegable. A pesar de esto y la claridad de su metáfora, se echa de menos más desarrollo en el contenido de su discurso y la introducción de más ideas o diferentes puntos de vista que superen una sensación de reiteración donde la pieza, en muchos momentos, parece quedarse estancada.

Los Sr. Serrano tienen una forma, estilo y lenguaje únicos de hacer teatro, caracterizados entre otros por el uso de vídeo en directo, utilización de referentes audiovisuales ligeramente fuera de contexto o con una finalidad distinta a la original, uso de objetos y miniaturas … para denunciar situaciones como la especulación inmobiliaria, el relato de buenos y malos o los refugiados.

En esta ocasión han apostado (lástima) menos por la manipulación de objetos y más por la parte de interpretación. Y aquí está el eterno dilema: si un artista sigue aferrado a lo que tan bien hace y le funciona, decimos que se repite y si innova, que se han alejado de su camino. Siguen, y me pirra, contándonos mentiras o medias verdades de una forma tan y tan convincente que a pesar de saberlo, te las crees. Magníficos en este juego entre verdad y mentira, realidad y reflejo.
Se mantiene, eso sí, la sátira, la denuncia y los referentes pop a raudales. En este caso, se ríen del capitalismo, ligado con el machismo más animal (King Kong). Y todo vehiculado a partir de una fruta, el plátano, que resulta que era la fruta prohibida y que permite hablar (demasiado brevemente) de la United Fruit Company, que hizo y deshizo como quiso (golpes de estado, sobornos, poder omnímodo …) en muchos países. De aquí aquello de «repúblicas bananeras».

Nos muestran el exagerado frenesi del capitalismo, el hacernos creer que «estamos bien», el ansia devoradora de las empresas que sólo miran el resultado a corto plazo (casi satisfacción física animal), éxtasis inmediato que liga con la tremenda haka homoerótica final al ritmo de música electrónica que a mí me hicieron venir unas ganas locas de añadirme a la coreo, las crisis cíclicas para ser cada vez mas fuertes (un «ciclo sin fin» muy alejado de aquel de El Rey león).

En resumen: A medio camino, para mí, de Katastrophe (con la que no conecté mucho) y las fascinantes A house in asia, BBBB o Birdie. El resultado es más divertido y simpático pero la crítica y la reflexión me ha parecido más diluida y superficial.

El teatre performatiu és esmunyedís perquè és conscient de sí mateix com a experiència única i íntima que un cop acabada potser formarà part de la memòria d'algun espectador però que no quedarà fixada enlloc. Els espectacles de l'Agrupación Señor Serrano deixa a la vista els seus trucs per posar en evidència la inconsistència i la delicades del material amb què fabriquen les seves accions que, inevitablement, s'esfumen. L'evanescència de Birdie, House in Asia... recau, entre d'altres, en la subtilesa del discurs, en la ironització dramàtica que interpel·lava els espectadors, els incomodava perquè els situava en el focus, al centre d'allò que denunciaven.

Kingdom, mitjançant el live cinema, les maquetes, fotografies, videos documentals, música en directe... parla d'una de les estratègies més perverses que el capitalisme ha fet servir per a perpetuar-se: crear noves necessitats. En aquest sentit, la història del plàtan és prou efectiva a l'hora de posar de relleu la manca d'escrúpols amb la qual les grans multinacionals han imposat allò que els ha calgut imposar, amb total impunitat.

ASS ha volgut evitar, en aquesta ocasió, la ironització, i ha donat forma  d'apologia del capitalisme a la història. Si no reeixeix és perquè l'espectador és coneixedor des de ben d'hora d'allò que es vol posar de manifest i acaba essent un discurs ingenu. Alhora, l'espectador és desplaçat i només té lloc per a assentir i reafirmar-se en idees que ja tenia abans de veure Kingdom. No ha estat commogut, no ha estat assenyalat com a partícep de tot plegat.

No ho sé. No és fàcil mantenir aquest estil inèdit de fer teatre a base de figuretes, madelmans i joguines comprades al basar xinès de la cantonada, i projectar-ho tot a una pantalla gegant. I si com fan (han fet) els de Agrupación Señor Serrano oferint teatre-denúncia. Espero que trobin nous camins per remoure'ns la consciència com ho havien fet fins ara. Avui penso que no ha estat així, però són prou bons per trobar-lo.

 

 

 

Crítica completa »    https://bit.ly/2u1AIYe