Xavier Quero

Va ser el 1991 quan l’autora Judith Bardwick edità el seu llibre Danger in the comfort zone. En aquest va acabar de definir, sistematitzar i posar en relleu el terme de la zona de confort. Almenys en la seva concepció més moderna, la de seguretat, rutina i poc perillós, tot i el risc de la monotonia. En aquesta zona de confort no hi ha grans angoixes i tot es pot mantenir sota control. Ara bé, sovint aquesta no és més que un miratge i la majoria de les condicions que la mantenen no són més que aparences i una entropia pausada que no vol explicar-nos res en concret (Afortunadament) i això ens fa tenir la certesa de què tot està […]

Fins no fa gaire, i a mesura que des de la mateixa senectut -com a ens- s’alcen veus, el parlar de sexe amb gent gran era -també- un gran tabú. De fet, encara ho és, sempre que siguis un tertulià de Som EVA o parlis -una vegada més- de la persecució a la prostitució, però sempre des de l’òptica higienista que persegueix a la prostituta i mai al client. Però, com sempre passa, sembla que la generació -aparentment- dominant, tot i que no ho sigui en termes macroeconòmics, sembla ser sempre la que descobreix la sopa d’all, la societat, l’economia i la sexualitat. La tieta o la iaia, però, només serveix perquè ens moqui, així i tot, no perquè ens […]

És tradició, encara per molts, que abans -o després- d’unir les mans i dir unes paraules, deixar anar un «Sant Genís, pregueu per nosaltres», que es repeteix sempre d’una forma gairebé mecànica mentre uns i altres se senyen. Poc importa que sigui verbalitzat i ritualitzat per fidels, així com per descreguts que, instants abans que s’alci el teló repeteixin aquest ritual que fa que invoquem i ens encomanem al sant romà que es penedí en escena per imitar i parodiar als cristians en presència del mateix emperador Dioclecià, puix que -segons diuen- Genís veié com uns àngels s’apareixien davant d’ell i li feien saber els seus pecats i decidí que no havia de continuar aquest camí de befa d’altres màrtirs […]

El telèfon ens escolta! La majoria d’aplicacions que fem servir, encara que no sigui necessari, demanen sempre accés a les dades de navegació així com al micròfon, per sentir les paraules clau que fem servir. Però sense témer un Pegasus o un espionatge de qualsevol agència d’informació de l’extinta unió soviètica. És quelcom molt més simple i prosaic, és per vendre’ns coses! Ah, aleshores ja -potser- no és tan important. Allunyant-nos de qualsevol teoria conspirativa en el que un esdevé una part important d’un important i rellevant engranatge, ens adonem que no som més que un John Doe o un Martí Martínez qualsevol. El capitalisme no està interessat en individuals rellevants, sinó en vendre un segon paquet de rotllos de […]

Va ser el 1888 quan la mística russa Helena Blavatksy publicà una de les seves obres cabdals: «La doctrina secreta«. En aquest doble volum, Blavatsky aplegava gran part del coneixement de la nova doctrina de la teosofia, que partint de l’hinduisme podia explicar el funcionament de l’univers fins que aquest esdevingués -simplement- ciència. Una ciència acientífica que podia explicar l’univers i que ens deia que totes les religions provenien del mateix tronc i que cada credo o secta, no era més que una branca d’aquesta creença, que a mesura que més s’allunyaven del tronc, més podien arribar a contradir-se amb les ensenyances i dogma originals, que eren els d’una vida altruista al servei als altres. Ara bé, és també en […]