Xavier Quero

Joseph Conrad afirmava a la seva novel·la iniciàtica El cor de les tenebres el següent: «No m’agrada la feina, a ningú li agrada, però sí el que hi ha en aquest: l’ocasió de trobar-se a un mateix». La literatura de viatges és sovint una font inesgotable de versions del viatge de l’heroi en la seva constant recerca identitària. En funció de l’autor i les seves ganes de perversió del mite, aquest heroi pot esdevenir un malvat o un complet antiheroi, aclaparat per les circumstàncies d’un entorn que és incapaç de controlar. Un d’aquests majors iniciadors d’aquesta mena de perversió del gènere va ser Edgar Allan Poe amb la seva Les aventures d’Arthur Gordon Pym, que ja va ser reversionada, ampliada […]

Sovint, el nostre desig de transcendència està vinculat a molts més factors que la crida de la natura a deixar un pedaç nostre al món després nosaltres hàgim marxat. Una empremta genètica que s’estengui a través dels eons, molt més enllà d’un simple cognom o d’una nissaga familiar. Aquest empeny, o absència d’aquest, és quelcom que ens turmenta d’ençà que vam esdevenir sapiens sapiens, i és per a això que, d’una forma més o menys arbitrària, s’han establit lleis religioses i estamentals per penalitzar a les mares que no donin fills a la causa. Sigui aquesta causa un culte, la pàtria o un seguit d’idees que determina i condiciona la vida d’un segment de població. Sovint, el no seguir aquestes […]

Què és el que fa que una persona es trenqui? És necessari un trencament físic que esdevingui mental o un trencament mental que esdevingui físic? Més enllà de les malalties neurodegeneratives que fan que els lligams entre cos i ment es trenquin, tot i que el cos no es ressenti de per se si no és per la mateixa mancança d’ús i d’impulsos i la ment és més que conscient que el desig del moviment queda trencat per manca de connexions i no per manca de lucidesa. Els pensaments resten intactes, però el gran conglomerat de neurones queda trencat en mil bocins i fent que així la ment es trenqui més, en veure’s incapaç de ser la ment que era. […]

La icònica banda de Punk Cabaret novaiorquesa The World/Inferno Friendship Society tancava el seu tercer àlbum Red-Eyed Soul amb la cançó So Long To The Circus (A reveure, circ) que en els seus versos finals deia així: «So long to the circus, so long to it all / You should have a good sense of when it’s time to get gone / When the police are about to arrive, when security steps in / Wave goodbye to the circus», que es traduiria com: «A reveure, circ, a reveure tot / Saps que és tenir una bona pensada quan és temps de marxar / Quan la policia és a punt d’arribar, quan la seguretat entra / Fés adéu amb la mà […]

Possiblement dos del aiguaforts més coneguts dels Caprichos de Goya es el de Si amanece, nos vamos, que ens parla de l’obscurantisme i les creences en éssers diabòlics i d’ultratomba, i el de El sueño de la razón produce monstruos, que també ens parla d’aquesta ignorància i obscurantisme de l’Espanya de començaments del segle XIX. La fantasia alliberada sense raó o l’absència de filtre, en aquest cas: de la racionalitat, que permet que s’alliberin tota mena de monstres. Ara bé, en el cas d’aquesta Burundanga de Jordi Galcerán ens adonem que El somni de la raó produeix comèdies. La raó, però, també es pot traduir en aquesta prudència i mesura de les relacions humanes. Aquesta prudència és la que ens […]