Xavier Quero

Trobem el naixement de la cultura drag o del cross-dressing com a tal en el darrer quart del segle XIX a Anglaterra. Almenys en aquesta accepció moderna d’intèrprets que a través de la fantasia i la mundanitat, transgredeixen els rols de gènere i creen un nou paradigma de com es conceben els homes i les dones d’aquell moment, passant del gènere de l’intèrpret a aquell desitjat. Tot el que es parla del món antic també ens ho sabem de memòria, així com la prohibició elisabetiana de la prohibició a les dones a escena ja ens la sabem, com és la shakespeariana entremaliadura de Twelft Night (Nit de Reis) així com la desconstrucció d’aquest d’Stoppard en el seu Shakespeare in Love. […]

D’uns anys ençà ha aparegut un nou terme dins de la creació de la ficció, que és el del worldbuilding. Aquest és el de la definició de tota la cosmogonia i geografia (humana o no) d’un univers de ficció. Sembla, però, que la definició d’aquesta realitat que inclou, sovint, les mateixes lleis de la física és quelcom nou, però és possiblement l’exercici més antic de narrativa que coneixem, ja que aquest ens pot portar a les primeres escriptures humanes que defineixen el món -en aquell moment- conegut o no en funció al coneixement i tècnica de qui la desenvolupa, però aquesta tècnica d’escriptures sagrades i d’altres ficcions també la trobem en els universos de Tolkien (desenvolupats aquests a partir dels […]

La fisiognomia, una branca de la qual ja coneixem com és la frenologia per programes de ciències ocultes mediàtics, és la paraciència que estudia la fisonomia humana i estableix a partir d’aquesta el seu comportament. Una mena de llenguatge verbal instintiu del tot acientífic que anteposa els prejudicis personals i fòbies dels altres envers el físic dels altres i que durant anys ha servit de guies per a la representació escènica i pictòrica, però que bé sabem que no és més que una paraciència sense cap fonament i que només serveix per, en moltes ocasions, ridiculitzar als enemics socials i polítics. És aquesta mateixa fisiognomia la que establia que els agraciats portant de la gepa gaudien sovint de la traïdoria, […]

Era a la cançó Misery is The River of The World (La Misèria és el riu del món) de l’àlbum Blood Money, que també era la música incidental del muntatge de Bob Wilson de Woyzeck, de Tom Waits on es feia la següent afirmació: «If there’s one thing you can say about mankind / There’s nothing kind about man / You can drive out nature with a pitch fork / But it always comes roaring back again» (Si hi ha alguna cosa que pots dir de la humanitat / és que no hi ha res humà. / Podeu fer fora a la natura amb una forca / Però aquesta sempre tornarà rugint), que no sol defineix gran part de l’existència […]

Les taxes d’atur, un any i escaig després de la dissolució de la Unió Soviètica i l’entrada del liberalisme, van passar de l’1 al 12,2% només a Rússia. La perestroika va fer que el lliure mercat s’introduís com a una subtil venjança del capital sobre el socialisme, delmant també tota infraestructura social i la privatització d’empreses públiques que durant anys van garantir l’estabilitat del gegant que era la Unió Soviètica. La mal anomenada política de transparència coneguda com a glastnost suposà el contrari del promès, perquè el capitalisme sempre ha estat especialista en la seva ambigüitat i opacitat fa que tot esdevingui fum i miralls. Quelcom que pot semblar maco, però que no acaba de ser real ni efectiu. Moltes […]