Xavier Quero

Una de les cançons més venudes l’abril del 2013 va ser la de «Ding-Dong! The Witch is Dead» de la versió cinematogràfica i musical de 1939 The Wizard of Oz. El motiu de compra d’aquesta no va ser pas el rellançament de la pel·lícula ni res semblant. Si no els mateixos britànics, sentint-se habitants de Munchkinland, celebrant la mort de la qual va ser primera ministra conservadora entre 1979 i 1990. El que va començar com una broma en una plana de Facebook l’any 2007 es va acabar materialitzant el 2013 de reproduir ben alta aquesta cançó una vegada Thatcher deixés el seu recipient mortal i s’encomanés al Senyor. El que no va ser pas broma van ser les seves […]

Possiblement, el nostre món hauria estat molt diferent de l’absència de la Guerra Freda que dividí Europa, i per extensió el món, en dues parts. Estava en venda l’estabilitat d’Occident i de tots els seus països lacais, però també dues maneres ben diferents d’abraçar la societat i la seva economia. Que és, juntament amb el sexe, el motor del món. Va ser durant aquesta etapa i procurant de deixar enrere el fosc període de la Segona Guerra Mundial, quan aquest gènere literari, cosí germà del gènere negre, va viure el seu màxim apogeu. Doncs la ficció serví com a un camp de batalla ideològica més i, com a tota guerra, no s’admeten presoners. Si a la Unió Soviètica tenien Maksim […]

Trobem el naixement de la cultura drag o del cross-dressing com a tal en el darrer quart del segle XIX a Anglaterra. Almenys en aquesta accepció moderna d’intèrprets que a través de la fantasia i la mundanitat, transgredeixen els rols de gènere i creen un nou paradigma de com es conceben els homes i les dones d’aquell moment, passant del gènere de l’intèrpret a aquell desitjat. Tot el que es parla del món antic també ens ho sabem de memòria, així com la prohibició elisabetiana de la prohibició a les dones a escena ja ens la sabem, com és la shakespeariana entremaliadura de Twelft Night (Nit de Reis) així com la desconstrucció d’aquest d’Stoppard en el seu Shakespeare in Love. […]

D’uns anys ençà ha aparegut un nou terme dins de la creació de la ficció, que és el del worldbuilding. Aquest és el de la definició de tota la cosmogonia i geografia (humana o no) d’un univers de ficció. Sembla, però, que la definició d’aquesta realitat que inclou, sovint, les mateixes lleis de la física és quelcom nou, però és possiblement l’exercici més antic de narrativa que coneixem, ja que aquest ens pot portar a les primeres escriptures humanes que defineixen el món -en aquell moment- conegut o no en funció al coneixement i tècnica de qui la desenvolupa, però aquesta tècnica d’escriptures sagrades i d’altres ficcions també la trobem en els universos de Tolkien (desenvolupats aquests a partir dels […]

La fisiognomia, una branca de la qual ja coneixem com és la frenologia per programes de ciències ocultes mediàtics, és la paraciència que estudia la fisonomia humana i estableix a partir d’aquesta el seu comportament. Una mena de llenguatge verbal instintiu del tot acientífic que anteposa els prejudicis personals i fòbies dels altres envers el físic dels altres i que durant anys ha servit de guies per a la representació escènica i pictòrica, però que bé sabem que no és més que una paraciència sense cap fonament i que només serveix per, en moltes ocasions, ridiculitzar als enemics socials i polítics. És aquesta mateixa fisiognomia la que establia que els agraciats portant de la gepa gaudien sovint de la traïdoria, […]