Xavi Pijoan

A Txejov, hi trobem allò que Henry James anomenava economia succinta de la forma orgànica. No hi ha acumulació com a Maupassant o a Balzac, i així l’ha llegit Raimon Molins que ha fet la dramatúrgia de Nina a partir de La gavina. De fet, el començament de Nina es correspon amb el desenllaç de l’obra de Txejov, amb la tornada de Nina Mihailovna a províncies després del seu fracàs com a actriu a Moscou. Encerta Molins a l’hora de situar en el focus la figura de l’ésser humà sobrer, i conscient de ser-ho, que s’adona que la seva és una vida no viscuda. Encerta també a l’hora de presentar els circumloquis tan característics de Txejov, tot i que perden […]

A l’escena VI del tercer acte, l’estratègia que ordeix Ricard per arribar al poder pren forma definitivament. Amb la complicitat de Buckingham, el seu cosí, aconsegueix que sigui el mateix poble qui li demani que es converteixi en Ricard III, rei d’Anglaterra. No és casualitat que un dels moments clau de l’obra esdevingui un episodi de metateatralitat, tan del gust de Shakespeare, mitjançant el qual, el protagonista duu a terme una representació en què tots són conscients del seu paper i de la naturalesa teatral d’allò que està a punt de succeir. Els dos cosins convencen el poble amb una eloqüència enverinada però amb arguments poc subtils que configuren una trama força òbvia que la ciutadania accepta com a vàlida […]

MetrÒpera Tarragona, nascuda amb la voluntat d’afrontar l’òpera clàssica a partir de tècniques modernes d’interpretació, es presenta a Barcelona, al Teatre Akadèmia, amb Lo Speziale (Haydn/Goldoni), que dirigeix Ramon Simó. Amb públic a banda i banda, perquè no perdem de vista que és teatre, que hi ha dramatúrgia, i que aquesta no ha d’empetitir-se davant de l’aspecte musical. Aquest Lo speziale, però, no comet l’error de voler competir amb la música de Haydn, conscient que l’anècdota és simple i gens solemne. Sí que exigeix, en canvi, als cantants/actors defugir l’encarcarament i fer ús del cos com a matèria d’actuació, al costat de les veus. Simó, després del seu pas pel Grec, s’embarca en un projecte innovador que sap ser fidel […]

A Mia madre (2015), de Nanni Moretti, Margherita Buy interpreta una directora de cine (que també es diu Margherita) que demana als actors que siguin al costat dels personatges als quals interpreten, que es difumini la distància entre les diferents entitats, la de persona, la d’actor o actriu i la de personatge. M’hi va fer pensar l’Ivànov que Àlex Rigola ha muntat amb dramatúrgia de Ferran Dordal, Rigola, avesat a posar en dubte alguns dels elements indiscutits de la representació teatral tradiconal, fa un pas endavant i s’atreveix a qüestionar l’estatut de les entitats que participen a l’hora d’interpretar un personatge. Els actors i les actrius mantenen el seu nom de pila i defugen la introspecció com a premissa necessària […]

«Quan comences a llegir, ja t’estàs enganyant» diu la Ròmula (Àngels Bassas) al Ramon (Àlex Casanovas), el seu marit. La Ròmula li ho diu com un retret, com un menyspreu, però a Brossa era precisament això el què li interessava del teatre: la il·lusió, la presa de consciència que és una mentida meravellosa i que no cal disfressar-la, al contrari, cal mostrar-la sense pudor. Diumenge és un diumenge a la tarda a casa d’un matrimoni burgès de Barcelona una mica avorrit de sí mateix, que rep la visita d’un amic (Abel Folch) que no serà, però, contrapunt sinó consolidació de l’estat apàtic de la parella. Hermann Bonnin sap que no se li ha de buscar la solemnitat per enlloc a […]