Pere Arquillué és Hamlet; Imma Colomer, la seva mare. Dos titans representant dues grans figures en temps actual. Hamlet prefereix llegir diaris anglesos, perquè les notícies dolentes vinguin de lluny. La mare, la reina de Dinamarca, prefereix dormitar al sofà de casa, aliena a tot allò que passi fora de casa seva. Té el segon marit, l’oncle de Hamlet, en una residència, i la carta que llegirà en què li diu que el visiti serà l’única acció de l’obra Dinamarca.
Aneu-hi amb la idea de veure com dos dels nostres millors actors dialoguen una conversa absurda, que Hamlet vol que sigui absurda, perquè no ha perdonat mai a la mare que es casés amb el seu oncle, que és qui havia matat el pare. Tampoc no ha perdonat que la mare confongui tant pare i oncle: ell té lleialtat al seu pare, però la mare els confon. Creu que a tots dos els agradava el mateix.
Una obra escrita per la dramaturga Lluïsa Cunillé, que entreté durant una hora i mitja, i a la qual no se l’ha de buscar més significat que el que us dic: dos grans actors representant unes figures adolorides pel seu passat i que estan condemnades a acceptar-se malgrat que el fill no perdoni mai.