Neus Mònico Fernández

“Dogville” és d’aquelles obres que no deixen petjada. No tot s’hi val. No és suficient un bon text, ni algunes escenes impactants. Tot i que reconec que vaig sortir del teatre amb un mal rotllo que ni te cuento, en general m’ha deixat bastant freda. L’escenografia ni fu, ni fa. D’altra banda les actuacions les he trobat molt forçades i poc creïbles. Què ha passat Andrés Herrera? Bruna Cusí? David Verdaguer?!!! D’altre banda seria injust no felicitar l’Aurea Márquez i en Lluís Marco. Sincerament m’esperava molt més. La paraula que ho resumeix tot és fredor.

Denise Duncan, autora i directora de l’espectacle, ens parla de la violència, i de la necessitat de parlar i escoltar. El públic estem col·locats dalt de l’escenari rodejant l’espai escènic. Duncan busca la màxima proximitat amb el públic per fer encara més efectiu el seu missatge. Els personatges de l’obra són set : en Nick i l’Anna, que tot, i que són els principals protagonistes no surten a escena, els pares d’en Nick, l’Andrea (Ana Ferran) i en Pol (Dani Arrebola), els pares de l’Anna, la Laura (Mar Pawlowsky) i el Joan (Salvador Miralles) i Maria una periodista (Catalina Calvo). “Jo no sóc racista, però…no m’agradaria que la meva filla es cases amb un moro” “Jo no sóc racista, però…si […]

Després de “Niño Fósil” i “Los ninos oscuros de Morelia” arriba “Vino Lunar”, la tercera de les obres del dramaturg Albert Tola que forma part d’una trilogia centrada en la violència i l’adolescència. En aquesta ocasió és l’actor Rodrigo García Olza (un dels actors protagonistes de “Los ninos oscuros de Morelia”) qui dirigeix aquest muntatge. “Vino Lunar” és una barreja entre ficció i realitat. Albert Tola construeix una obra de ficció teatral que sorgeix davant la descoberta d’una caixa de galetes, amagada en un racó de casa la seva àvia, que contenia fotografies i objectes personals d’un germà de la seva àvia que va morir amb catorze anys durant la Guerra Civil espanyola. La dramatúrgia està estructurada i construïda en […]

En un principi no em vaig enganxar a l’obra, tot i que visualment, la posada en escena em va agradar molt. Mica en mica la història em va començar a interessar, cal dir que, la novel.la “La partida d’escacs” no me l’havia llegit, i per tant anava del tot verge a l’espectacle. Finalment no es que m’enganxés a l’obra, sinó que em va entusiasmar, fins al punt que a l’endemà em vaig llegir d’una tirada la novel.la. Si us haig de ser del tot sincera, després de llegir-me la novel.la d’Stefan Zweig, vaig trobar que alguns personatges se’ls havia interpretat de manera exagerada, pot ser fins hi tot un pel massa grotescos, suposo que és quelcom que Iván Morales, director […]

“Orsini” m’ha encantat!!! Que a priori és complicada? Sí Que recomano de llegir el text abans d’anar-hi? Sí “Orsini” és una filigrana. El text és excel·lent, les interpretacions magnífiques i la direcció impecable. L’obra “Orsini” està signada pel dramaturg gironí Aleix Aguilà, que juntament amb els actors Pol López, Júlia Barceló i Pau Viñals, intèrprets d’aquesta peça, formen la Companyia Solitària; una companyia que neix al 2010 amb l’espectacle “Lulú on the rocks” d’Aleix Aguila. En aquesta ocasió, per completar el repartiment, comptem amb l’actriu Míriam Alamany. L’obra està dividida en tres capítols “We could be heroes”, “Aria”, “We don’t need another hero” representats en dos actes. Aleix Aguilà connecta l’atemptat anarquista de 1893 en el Liceu de Barcelona amb […]