Neus Mònico Fernández

“Así que pasen cinco años” pertany a l’anomenat “teatre de l’impossible” lorquià, batejat així per la seva dificultat de ser portat a escena. Dificultat en molts sentits, per la seva trama onírica i surrealista, per la barreja continua de prosa i poesia, per la gran quantitat de personatges reals i imaginaris que hi surten al llarg de l’obra, per ser més exactes, l’obra consta de vint-i-dos personatges , i per la gran varietat de disciplines artístiques que s’hi poden veure, com cant, poesia, arts plàstiques, acrobàcia, Commedia dell’arte,… “El público” i “Así que pasen cinco años” van ser escrites per Lorca a finals dels anys 30, durant el seu viatge a Nova York. Ambdues obres tenen un gran simbolisme i […]

“Los ninos oscuros de Morella” no és una obra històrica, però si que parteix d’un fet històric; un fet històric que s’ha mantingut ocult per raons polítiques i diplomàtiques. És el de “Los niños de Morelia” El 27 de maig de 1937, un grup format per 456 nens i nenes, fills de republicans espanyols, van embarcar en el transatlàntic Mexique rumb a Mèxic. Van ser enviats fora d’Espanya amb la promesa d’un refugi digne, lluny dels perills de la guerra, i la promesa de ser retornats en acabada la guerra. Van ser enviats fora d’Espanya amb la promesa d’un lloc digne, lluny dels perills de la guerra. Estava previst que estiguessin allà durant uns mesos, però no contaven amb la […]

“Jane Eyre (una autobiografia)” torna al Lliure Gràcia. La temporada passada les entrades es van exhaurir de seguida, així que tant punt vaig comprar l’abonament d’aquesta temporada, va ser un dels primers espectacles que vaig reservar. Tenia moltes ganes d’anar-hi, perquè tot i que no havia llegit la novel.la, si que n’havia vist algunes versions cinematogràfiques. Dons bé, ahir vaig gaudir moltíssim amb aquesta magnífica versió de la novel·la de Charlotte Brontë escrita l’any 1847. Es tracta d’una adaptació d’Anna Maria Ricart, dirigida per Carme Portaceli, i interpretada per Ariadna Gil i Abel Folk (Guanyadors del Premi Butaca 2017)en els papers de Jane i Rochester. La resta del repartiment són Pepa López, Jordi Collet, Gabriela Flores, Joan Negrié i Magda […]

“L’alegria” és un text de Marilia Samper fruit de la residència que l’autora va fer la temporada passada a la Sala Beckett, i que es va estrenar a la mateixa sala, durant el mes d’octubre del 2017. Sota la direcció de Marilia Samper, cal destacar l’extraordinari treball teatral de tots quatre actors d’aquesta obra, especialment la de Lluïsa Castell en el personatge de la Júlia, la mare de l’Eli, un noi amb paràlisi cerebral, i la de l’actor que interpreta a Eli (Alejandro Bordanove). Alejandro Bordanove fa una feina excel·lent davant d’un personatge que és molt difícil d’interpretar tan a nivell emocional, com físic. Penso que, per un actor, és un repte gegant el poder interpretar un personatge d’aquestes característiques […]

Dia d’estrena, moltes cares conegudes, rialles i complicitats. Una escenografia ben cuidada, una llum delicada. El descobriment d’un lloc acollidor, íntim, amigable. Melodies que sonen en un piano, i una excel·lent pianista, Bárbara Granados. La veu d’un gran recitador, Mario Gas. Sempre he preferit la poesia recitada per la simple raó que a l’escoltar-la m’és més fàcil d’entendre. Si a més a més, qui les recita sap transmetre tot el sentiment que l’autor vol expressar amb cadascuna d’elles, l’experiència és realment brutal. “Amichi Miei” és una selecció d’una vintena de poemes, textos i cançons, d’entre uns 150, d’autors i poetes que han acompanyat a Mario Gas al llarg de la seva vida, tan professional, com personal. Són els seus amics […]