Un reconegut actor teatral es desperta sol dins un dels camerinos d’un teatre de províncies. Li han fet un homenatge en reconeixement a tots els anys que ha dedicat a la seva professió d’actor. Quan surt se n’adona que tothom a marxat. El públic ha marxat. Els llums s’han apagat. Ningú s’ha adonat que ell encara hi era dins !!! Està sol. És el moment de fer un repàs sobre la seva vida d’actor. “Aquesta platea m’ha engolit, aquest fossat negre m’ha devorat, gairebé sense adonar-me’n…; però aquesta nit, a l’homenatge, he “despertat”!; i quan he mirat enrere, he descobert els meus setanta anys!…” Perquè…, que hi ha al darrera de l’actor? Una vida. Tristeses i alegries, triomfs i equivocacions, […]
Neus Mònico Fernández
944 Recomendaciones