Neus Mònico Fernández

Què volia expressar exactament Rodoreda amb aquest text? “La mort i la primavera” es va publicar en 1986, tres anys després de la mort de l’autora, sota la supervisió de l’editora Nuria Folch. Res té a veure “La mort i la primavera” de Mercè Rodoreda amb la resta de les seves obres. Es tracta d’una obra fosca i irònica. Joan Ollé n’ha fet una adaptació teatral realment extraordinària. El text és fascinant. Les interpretacions magnífiques. La posada en escena, els efectes especials, les projeccions, la il·luminació i la caracterització (vestuari i maquillatge)són extraordinàries. Visualment és espectacular!!! Però malgrat que ho té tot a favor, és una obra difícil d’entendre. No és una obra per passar l’estona .Difícil d’entendre i difícil […]

“Suite TOC núm 6” és el nou projecte de Les Impuxibles. Es tracta d’una peça teatral que fusiona text, música, dansa, audiovisuals i llengua de signes. L’Ariadna i la Clara Peya, juntament amb la Judith Pujol i la María Velasco, signen aquesta peça sobre els col·lectius silenciats i els trastorns mentals. La simptomatologia del TOC (trastorn obsessiu compulsiu)(alteracions del lòbul frontal del cervell), és el tema central del muntatge, juntament amb el fet de com es senten les persones que tenen al seu costat. La Clara Peya fa onze anys va ser diagnosticada de TOC, la seva germana l’Ariadna ha estat sempre al seu costat donant-li suport. Una realitat personal que han volgut fer visible i compartint-la públicament, per tal […]

Crec que tothom hauria d’anar a veure, com a mínim alguna vegada a la seva vida, un text clàssic escrit en vers. Fins hi tot penso que se l’hauria de declarar patrimoni cultural immaterial de la humanitat, primerament pel seu valor cultural i després per assegurar-ne la seva continuïtat i preservació. Per això és d’agrair que companyies com La Companyia del Vers Retrobat organitzi, amb la col·laboració d’Eòlia ESAD i del Teatre Eòlia, des de fa un any, el FESTIVAL DE TEATRE EN VERS DE BARCELONA, el FEST(I)VERS. Enguany les dues propostes que s’han programat són dos clàssics europeus, “TARTUF” (1964) de Jean-Baptiste Poquelin (Molière), i “MOLIÈRE” (1751) de Carlo Goldoni. La meva tria ha estat “Tartuf”, i l’he encertat […]

L’espectacle parteix del present. Dos estudiants es troben en una biblioteca analitzant, com a treball d’estudi de final de curs, la figura de Ciceró, el cèlebre orador, polític i filòsof romà defensor dels valors democràtics i de la república romana. Al cap d’una estona entra un home i els diu que el seu nom és Marco Tulio Ciceró. A partir d’aquest instant es crea un diàleg i conexió entre tots tres, fent constants salts en el temps, passant dels nostres dies a l’antiga Roma intercanviant idees i pensaments. Els dos estudiants i el misteriós senyor Ciceró en l’altre espai temps són Ciceró,Tirón i Túlia. A Ernesto Caballero, autor de «Viejo amigo Cicerón» li agrada treballar en la recerca dels límits […]

El TNC obre la temporada amb “La Rambla de les Floristes”, una obra de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Jordi Prat i Coll que és una autèntica meravella. Josep Maria de Sagarra en la seva obra ens fa un retrat de la societat catalana del segle XIX, a partir d’un dels llocs més emblemàtics de Barcelona, la Rambla de les floristes. La Rambla de les floristes, aquella que ha inspirat a escriptors, poetes, cantants i pintors. La Rambla, centre neuràlgic de la ciutat, lloc on s’hi passegen amants, turistes, gent solitària i personatges ben curiosos. Punt de trobada d’actors ambulants, pintors, caricaturistes, retratistes i col·leccionistes. L’únic lloc de la ciutat que en el segle XIX s’hi venien flors, i […]