Neus Mònico Fernández

Per res del món em volia perdre “A Chorus Line”. Sóc de la generació de “Fama” d’Alan Parker, de les pel·lícules “Flash Dance”, “Footloose” i “Dirty Dancing”. He vist infinitat de vegades “Street dance”. Mai em vaig perdre un capítol de “Un paso adelante” i entre Pedro (Pablo Puyol) i Roberto (Miguel Ángel Muñoz) sempre em vaig decantar per Pedro. He seguit des del primer dia el programa Fama, ¡a bailar! (2008) I encara tinc gravades aquestes paraules en la memòria “Teneis muchos sueños. Buscais la fama. Pero la Fama cuesta. Pués aquí es donde vais a empezar a pagar. Con sudor” M’encanta la dansa! M’emociona la dansa! M’apassiona la dansa! Flipo veient com algú és capaç d’expressar-se només ballant. […]

Va ser l’Oriol Broggi, director de La Perla 29, qui al 2012 va dirigir per primera vegada una obra del dramaturg libanès Wadji Mouawad a casa nostra. Es tractava de ”Incendis”, una de les quatre peces que forma part la tetralogia “La sang de les promeses”. “Incendis” va ser traduïda al català per Cristina Genebart, i es va estrenar al Teatre Romea sota la direcció d’Oriol Broggi, aconseguint un dels èxits més importants dins del teatre català. Des d’aleshores, Wadji Mouawad es va convertir en un dels autors contemporanis més representats a casa nostra, i en un dels meus imprescindibles teatrals, de la mateixa manera que ho són Shakespeare, Pinter o Sergio Blanco. De moment puc presumir d’haver vist “Cels”, […]

Sempre m’he sentit atreta per el personatge de Medea. Em pregunto, què la va empènyer a actuar d’aquella manera? Gelosia? Venjança? Odi? Despit? Amor? A “L’Amor (no és per a mi, va dir Medea)”, l’actriu, directora i dramaturga Queralt Riera ens presenta una peça inspirada en la Medea d’Eurípides. No és tracta ni d’una adaptació, ni d’una versió, sinó d’una visió més contemporània del mite tràgic. Suposo que tots coneixeu la història original de la Medea d’Eurípides, la relació problemàtica amb el seu pare, la mort del seu germà, l’amor obsessiu cap al seu marit, però sobre tot, per passar a la història com l’assassina dels seus propis fills. La Medea de Queralt Riera és la nena feliç trepitjant bassals […]

És la quarta edició d’aquest festival, i com a novetat la mostra estrena un nou projecte, la secció Km 0, un espai d’intercanvi teatral entre l’escena en català i l’escena en francès. Així que enguany la meva tria dins el Festival OUI! ha sigut “Né quelque part “ programada a la Nau Ivanow. “Né quelque part “ és una versió en francès de “Sé de un lugar” d’Iván Morales, traduïda i adaptada al francès per Miquel Escudero. Com les arrels són molt importants, Miquel Escudero ha adaptat l’obra a la cultura francesa, i és per això que l’acció la situa a París. La música és una part molt important dins de l’obra, canalitza les emocions i trenca barreres entre els […]

“Amy and the Orphans” escrita per Linsey Ferrentino, es va estrenar a l’Off de Broadway l’any 2018. La versió que es pot veure al Versus Glòries la dirigeixen Xavier Álvarez i Neus Suñé, que juntament amb Roser Batalla, Odile Fernández, Herminio Avilés i Lorea Uresberueta, formen part del repartiment. L’obra sorgeix després de la mort d’Amy, una tieta de Linsey Ferrentino, que va néixer amb síndrome de Down. És la història de tres germans, Maggie, Jake i Amy, que es retroben amb motiu de la mort del pare. L’Amy és la petita de tots tres, i va néixer amb síndrome de Down. No es tracta d’una història lineal, sinó que s’utilitza els salts temporals (entre l’actualitat i els anys seixanta),per […]