Sis persones han estat convidades a l’atzar a participar en un mostreig demogràfic. Aquestes persones han estat reunides en una sala, se’ls ha assignat una xifra i se’ls ha donat una capseta amb únicament dos polsadors: un de verd i un de vermell. La intel·ligència artificial els preguntarà com volen actuar en cada un dels casos que se’ls plantegi i aquestes persones hauran de votar si hi estan a favor o si hi estan en contra. Aparentment, tot sembla molt senzill, les preguntes són fàcils de resoldre, però hi ha un problema, totes les decisions s’hauran de prendre en seixanta segons i per unanimitat o no podran sortir de la sala. Evidentment, és molt complicat anar tots a una; l’entorn, la ideologia i les experiències personals de cadascun d’ells en són un factor molt important a l’hora de decidir quin dels dos botons prémer.
Davant l’inevitable, la millor manera d’entendres és parlar i intentar descobrir qui hi ha al darrere de cada número.
Ha estat l’atzar?, o han estat seleccionats amb coneixement de causa?
Aquests personatges amaguen coses?
Tenen alguna cosa en comú?
S’entendran?
Arribaran a un acord?
A Immunitat t’adones que de vegades un mateix fet pot tenir dues lectures, que no tot és blanc o negre, i que de vegades les decisions que prenem davant la vida són per a un mateix difícil, perquè el que per a uns és positiu, per altres és negatiu.
Pot ser abans de jutjar el que ens caldria és una mica d’empatia davant els altres.
Després de veure Immunitat jo em pregunto…de tot el que hem viscut durant aquest temps de pandèmia, n’hem après alguna cosa?
Si sou dels que us agraden les comèdies tipus Mètode Grönholm no us la podeu perdre!
També us diré que hi ha alguna escena en la qual vaig haver de fer servir el mocador per eixugar alguna llagrimeta.
