Neus Mònico Fernández

L’únic moment que ha existit des de sempre és ara, no hi ha res més, fins i tot allò que crèiem que succeïa en el passat succeïa ara, i així seguirà tota l’eternitat… De la mateixa manera que en “La vida es sueño” de Calderón de la Barca, en Segis i en Daniel ens endinsen en el seu món, que també és el nostre, i ens parlen de temes de contingut filosòfic, com el dubte, la sort, la realitat, el perill, l’herència genètica, la mentida, els somnis, la vida… Ens parlen del que sembla i no és, del que no és i ho sembla. Del dubte de la vida, el d’un mateix, del aquí i del ara, i de les […]

Produïda per Versus Teatre i escrita i dirigida per Virgínia Sánchez, l’obra ens presenta la relació entre dos germans, l’Aitor (Òscar Jarque) i en Toni (Carlos Martinho), que després de cinc anys sense mantenir cap mena de contacte entre ells, es retroben per l’enterrament del seu pare. “El temps que conta” neix de la necessitat de trobar un sentit a cada instant de la nostra vida, de valorar el temps que tenim per viure-la i de la importància de la nostra existència. Durant l’hora i deu que dura l’obra descobrirem les pors i neguits de cadascun d’ells. Por al compromís, al fracàs, a estimar, a la soledat, als vincles,… Pors que finalment queden del tot resoltes dalt de l’escenari. Tot […]

“Foscor” és una obra d’aquelles que t’enganxa des del primer moment. En primer lloc per la potència interpretativa dels dos actors (Dafnis Balduz i Agnès Busquets) i després per la intriga de la trama. Amb una escenografia minimalista, tota la força recau en el text i les interpretacions. Els protagonistes, un periodista que ha anat a un poble per cobrir la notícia de l’arribada de la fi del món, i una funcionària una mica peculiar. L’acció es desenvolupa en un espai tancat. Un espai del que no es pot sortir. És hivern, però fa una calor asfixiant. No hi ha aigua. No hi ha manera de comunicar-se amb l’exterior. El públic sentim la sensació claustrofòbica i de tensió que viu […]

Després de la magnífica interpretació d’Àurea Márquez, en “M’hauríeu de pagar” de Jordi Prat i Coll que vam veure farà uns mesos a la Sala Atrium, l’actriu torna a regalar-nos una interpretació memorable amb “La dona del tercer segona”, un monòleg escrit per Víctor Borràs Gasch i dirigit per Ivan Benet. Una dona parla als seus veïns i els demana un favor. Es tracta d’un favor incòmode, un favor difícil de ser concedit. No saps si riu o plora. Està nerviosa. Li és molt difícil explicar-los i fer-los entendre la seva situació. Encara que no ho sembli, hi ha coses que tenen una explicació, i encara que no vingui de gust d’explicar-les cal fer-ho, perquè de vegades el que veiem […]

“Sólo llamé para decirte que te amo” és una obra escrita i dirigida per Nelson Valente, un dels dramaturgs argentins més representat a casa nostra. “Sólo llamé para decirte que te amo” és una obra que neix el 2016 dins del marc del programa: El 25 va a tu casa, del centre cultural 25 de Mayo de Buenos Aires, on s’invitava a veïns del barri a convertir la seva pròpia llar en un teatre per un dia. El resultat és el procés d’anys de treball on s’hi poden veure influències de les altres obres de l’autor, com “Els gossos”, “El declive” i “El loco de la camisa” que es mouen entre la comèdia i la tragèdia, i que ens parlen […]