Neus Mònico Fernández

Monopoli, de Mar Monegal, una de les dramaturgues de referència dins del teatre català actual, va resultar ser el text guanyador del X Combat de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020. Es va estrenar a principis d’any a la Sala Atrium, però no ha estat fins ara, al Teatre Eòlia, que he pogut gaudir finalment d’aquesta fantàstica comèdia dramàtica. Monopoli és una obra que ens parla sobre el capitalisme i l’especulació immobiliària. Ho fa d’una manera divertida i original, amb una partida de Monopoly, un dels jocs de taula comercials més venuts del món sobre béns immobles, que a part de donar molt de joc a la història, és a la vegada molt clarificador pel que fa al sentit de l’obra. […]

Quan vaig triar d’anar a veure Les Metamorfosis, una adaptació lliure del dramaturg i director Pablo Ley, del poema narratiu homònim que va escriure Ovidi, sabia que el que veuria no seria una proposta senzilla, ni fàcil d’entendre. El que no sabia era que en sortiria del tot meravellada i amb unes ganes enormes de descobrir i llegir a Ovidi. Ovidi va ser un poeta romà. Les metamorfosis, una de les seves obres més conegudes. Es tracta d’un poema narratiu que descriu la creació i la història del món, fent servir relats mitològics procedents de les tradicions del món grec i romà, adaptats a la cultura llatina de la seva època. El que ha creat Pablo Ley és realment preciós […]

Sentir-se fora de lloc, sentir vergonya, por, espant, demanar perdó, amagar-se, callar, mantenir-ho en secret, no sortir de casa,… Per què? Per ser diferent? Per estimar diferent? La història ens parla de Federico García Lorca, Miguel de Molina, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre,… I les dones? On són les dones?!! El Col·lectiu La Cicatriz, sota la direcció de Marilia Samper, trenca portes i porta als escenaris la història d’amor entre dues dones. La idea d’aquest musical sorgeix d’un article de premsa en el que es parlava de la relació entre dues dones que es van estimar durant l’època franquista i que va acabar de manera tràgica. Estigmatitzar a algú per la seva condició sexual era un fet comú en aquella època. […]

Lorca és el vuitè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker. És un homenatge a Federico García Lorca, una de les personalitats més inspiradores i de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Tot i que la vida de Federico García Lorca va ser curta, sempre ha estat una de les personalitats més admirades tant a nivell artístic com personal. De fet la seva obra i vida segueixen a dia d’avui omplint teatres. D’ell se n’ha fet reportatges, pel·lícules, sèries, llibres, assajos, conferències i muntatges teatrals. Poeta i dramaturg, Lorca sempre ha estat símbol de la llibertat artística i sexual, símbol de la cultura popular, de la modernitat, […]

Gabriel Calderón ha escrit i dirigit Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), un monòleg que gira al voltant dels mecanismes del poder contemporani, el desig i el ressentiment, i ens fa reflexionar sobre els límits de l’ambició, la mediocritat, la vanitat i el poder. El text ha estat traduït al català per Joan Sellent. Es tracta de teatre dins del teatre. Un actor interpreta a l’actor que ha de representar el paper de Ricard III. Actor i personatge comparteixen alguns trets de personalitat, com el ressentiment, l’enveja, la manipulació, l’estupidesa, el fracàs, el desig i l’ambició. L’ambició del personatge shakespearià i l’ambició de l’actor que l’ha d’interpretar. Ficció i auto ficció. Joan Carreras construeix el personatge fen gala […]