Neus Mònico Fernández

“Assedegats” és un text de Wadji Mouawad i Benoit Vermeulen que ens parla de la lluita interior que es viu durant l’adolescència, centrant-se en aquella rebel·lia interna que t’ofega i no et deixa respirar. El text és impressionant, ple de metàfores i de caire filosòfic on l’espectador hi queda enganxat des d’un bon començament. Es tracta majoritàriament de un recull de monòlegs que de vegades es converteixen en diàlegs directe al públic. “Assedegats” es mou entre passat i present, realitat i ficció, humor i drama; ho fa mitjançant la utilització de diferents tècniques: interpretació, imatges virtuals, audiovisuals, efectes visuals, enregistraments, efectes sonors,… Sobre l’espai escènic actors presencials (Guillem Balart, Sergi Torrecilla i Carla Vilaró) i actors virtuals (Clara Segura i […]

Joan Vázquez ens va fer descobrir a Paco Alonso (cabareter, transformista, actor i cantant català dels anys 60, 70 i 80) amb el musical “Paquito forever” de Gerard Alonso i Fran Arráez, espectacle amb el que Joan Vázquez va ser guardonat millor actor en els Premis de Teatre Musical 2018. Ara a “Ocaña, reina de Las Ramblas” ret un homenatge a una altra de les figures clau de resistència de la dictadura franquista durant la transició espanyola, José Pérez Ocaña, un artista d’idees transgressores, una ànima lliure, un inconformista, un provocador, un idealista, un home de carrer, una icona de l’activisme LGBT i un dels primers activistes “queer” de principis dels anys vuitanta a Barcelona. “Ocaña, reina de Las Ramblas” […]

En primer lloc, dir-vos que “Solitud” és una obra realment complexa, per la qual cosa us recomano que abans d’anar-hi seria bo que us llegiu el llibre; ja que es tracta d’una obra que necessita de la màxima concentració per part de l’espectador perquè està plena de simbolismes. En Gaietà (el pastó) i l’Ànima són la base del simbolisme que teixeix l’obra. Aquests dos personatges representen la vida, el bé i el mal; en Baldiret (un nen de vuit anys) simbolitza el desig de la maternitat, i l’Arnau el desig sexual. Altres elements simbòlics que trobem al llarg de l’obra són la muntanya, les pintures, les taronges (que substitueixen les flors de la novel.la), els sons guturals de l’Ànima (que […]

No us podeu perdre “Justícia”, la nova obra de Guillem Clua que arriba a la Sala Gran del TNC sota la direcció de Josep Maria Mestres. Una obra plena de continguts que ens fa reflexionar sobre la identitat i les decisions que prenem al llarg de la nostra vida. “Justícia” és una obra que ens parla d’un home, un jutge de prestigi, un home d’aquells que en diem “un home com cal”, que arribat el dia de la seva jubilació, s’enfronta a la seva pròpia sentència. Amb salts temporals freqüents, ”Justícia” va recorrent passatges de la història contemporània de Catalunya, que abracen cinc generacions d’una mateixa família. L’acció comença en l’actualitat, any 2020, amb la jubilació del prestigiós jutge Samuel […]

“Instruccions per enterrar un pare”, és una comèdia d’humor negre escrita per Carmen Marfà i Yago Alonso, que ens parla de lo car que és morir-se, i del negoci que hi ha al darrera de la mort. Només heu d’entrar en una pàgina de serveis funeraris per veure tot el ventall de possibilitats que us trobareu alhora de triar tot el necesari per un funeral. Una gran gamma de taüts, fins hi tot ecològics o personalitzats; un catàleg amb diferents models de tapissat i ornamentació; diversitat floral, recordatoris, música, vehicles,…en fi , tot el necessari perquè el difunt passi al més enllà amb totes les comoditats possibles. Però que passa quan la família del difunt no te recursos econòmics, com […]