Neus Mònico Fernández

Programa 2 «Bonito y qué más” d’Irene García, “Diva invisible” de Rosa Mª Masiá i “Efil” dels coreògrafs Julien Rossin i Arias Fernández. Tres peces curtes de 15, 15 i 20 minuts respectivament, caracteritzades per ser dansa de prop. 1-“Bonito y qué más” d’Irene García ***1/2 “Bonito y qué más” ens fa qüestionar els estereotips de la bellesa, i reflexionar sobre l’obsessió que tenen algunes persones davant la seva pròpia imatge. Mitjançant dansa contemporània i teatre (dramatúrgia d’Aleix Duarri), tres ballarines (Èlia Genís, Alma Steiner i Irene García (coreògrafa)) ens mostren una coreografia plena de matisos, basada sobre els concepte de la perfecció i la imperfecció, de l’aparició del monstre de la bellesa i la seva caiguda. Les ballarines es […]

Teatre Nu, una transgressora companyia de teatre familiar i Laura Guiteras, una actriu i cantant de primera, han unit els seus talents per crear un muntatge de teatre musical, protagonitzat per Mrs. Brownie, una diva de la música negra que recorda els seus grans èxits al final dels seus dies. La Laura posa la seva extrordinària veu i la seva capacitat d´actriu, els altres han aportat l´estructura dramàtica i els seus coneixements en la manipulació de titelles i l’Abel Boquera la part musical. «Mr. Brownie» és un espectacle divertit i de gran qualitat musical, on coincideixen el llenguatge actoral, la manipulació d´objectes, la cançó, la poesia i l´humor, que ens parla de la cara més humana dels mites. No us […]

“Els tres aniversaris” que podeu veure a La Villaroel és la versió que ens proposa la dramaturga Rebekka Kricheldorf del clàssic universal “Les tres germanes” de Txèkhov. He llegit que és un diàleg ple d’ironia entre l’obra de Kricheldorf i la de Txèkhov. De fet totes dues parlen d’una societat estancada,en decadència, i descriu les vides i aspiracions d’una família insatisfeta i frustrada, que passen els anys aferrant-se a les obligacions d’un present desencantat. Es tracta d’una obra circular. Rebekka Kricheldorf situada l’acció a la Rússia del segle XX, durant tres festes d’aniversari successius, els de l’Irina, una de les germanes protagonistes. Són tres aniversaris repetitius; els mateixos regals, les mateixes frases, els mateixos retrets, els mateixos somnis,… Monotonia, incomunicació. […]

Vaig triar aquesta obra principalment per la Carmen Machi, que la vaig descobrir en “Juicio a una zorra” ( que vaig veure dues vegades!!!) i l’any següent en el paper de Creont a l’Antígona que es va poder veure al Teatre Lliure de Montjuïc , totes dues valorades amb ***** la màxima puntuació. Malauradament en aquesta ocasió la meva valoració ha estat molt baixa, no per que la Machi no estigui a l’alçada, tot al contrari és una actriu sensacional, sinó pel text de l’obra, que no l’he trobat gens interessant. Tot i que comença força bé, vaig anar perdent l’interès a mida que avançava l’obra, fins al punt que se’m va fer fins hi tot llarga. Llàstima perquè el […]

És la primera vegada que tinc ocasió d’assistir a un espectacle de dansa al Maldà, es tracta del cicle el Maldà enDansa , que enguany celebra la seva 4ª edició, i que gira entorn l’experiència de la dansa contemporània amb estils diferents. Així es podran veure durant dues setmanes sis peces curtes de dansa teatre, dansa urbana, dansa conceptual o teatre físic. Dansa de proximitat. Dansa de qualitat. La proposta del Maldà és divideix en dos programes de tres peses curtes cadascun d’ells, que responen a l’interès de fugir del format tradicional, estimular la creació i apropar aquesta disciplina artística a nous públics. Jo de moment he pogut gaudir del Programa 1 1- “Nua” un solo de Nadine Gerspacher,”Silence” un […]