Neus Mònico Fernández

“Ricard III” va ser un dels grans èxits de Shakespeare des del mateix moment en que es va estrenar, convertint-se en una de les obres més representades en teatre. És una tragèdia que pertany a la última obra de la tetralogia sobre la història d’Anglaterra. Després de “Hamlet”, “Ricard III” és la peça més llarga de Shakespeare (si fos representada en la seva totalitat passaria de les quatre hores). La que podeu veure al TNC és una adaptació de Lluïsa Cunillé a partir de la traducció de Joan Sellent, que a part d’actualitzar el llenguatge a un català contemporani, (tot respectant els versos als originals, tal qual una partitura musical), l’ha reduït a unes tres hores de funció amb entreacte […]

El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare es converteix, a mans de la companyia Els Pirates Teatre, en una poderosa font d’imaginació. És divertida, àgil i esbojarrada. La companyia ens proposa una versió més lliure i contemporània del somni més apassionant, canalla, absurd i inquietant que va tenir Shakespeare. És una espècie de conte festiu que enllaça el món fantàstic amb el món real. Paral·lelament a aquest argument hi ha una altra història purament teatral, en la que els protagonistes són un grup d’actors que estan assajant l’obra de teatre de Romeu i Julieta que han de representar en les noces del Duc d’Atenes i Hipòlita. Teatre dins el teatre. Hi ha molts moments divertits i enginyosos, com el del […]

M’encanta el flamenc en tots els seus pals. El cante, el toque i el baile. Intento anar a tots els espectacles d’aquest gènere artístic . Puc presumir d’haver vist a un munt d’artistes flamencs com Cristina Hoyos, Sara Baras, la companyia de Antonio Gades, Rafael Amargo, Rocío Molina, Antonio Canales, José Maldonado, Chicuelo, Mayte Martin,…però me’n faltava un dels grans, en Joaquín Cortés , que per una raó o una altre no havia tingut ocasió d’anar-lo a veure. Joaquín Cortés està considerat com un dels millors ballarins i coreògraf de la història del flamenc. No ho poso en dubte. Però per mi, em sap molt de greu dir-ho, ha estat una gran decepció. M’esperava molt més d’aquest artista. Si no […]

“La fille du Régiment” és una divertida i fresca òpera còmica en dos actes del compositor italià Gaetano Donizetti. Es va poder veure per primera vegada al Teatre Nou de Barcelona l’any 1844, sis anys més tard es va representar per primer cop al Liceu. Amb aquesta ocasió són dues les vegades que he tingut la sort de haver vist aquesta òpera al Liceu. La primera la vaig veure al 2010, reescrita en el context de la Primera Guerra Mundial ,ja que l’original s’ubicava a la revolució francesa, amb més diàlegs i escenes parlades.amb l’excepcional tenor peruà Juan Diego Flórez (Tonio) , considerat el millor tenor lleuger del moment, la soprano italiana Patrizia Ciofi (Mari), una de les veus més […]

Per tercer any consecutiu i durant el mes de maig torna a la Sala Fènix el Cicle “Yo gesto” , una iniciativa que es centra en el teatre gestual i de nova creació, al que intento anar-hi sempre que puc. Dels quatre espectacles programats per aquesta temporada he triat “GAGSonTRIX” de la cia. PuntMoc, un espectacle de mim, totalment centrat en el teatre físic, gestual i humor absurd, que m’ha semblat molt interessant. La cia PuntMoc va ser fundada l’any 2001 per tres germans, en Guillem,en Juli i l’Héctor Boada, els actuals productors, guionistes i actors de la companyia. Fins el dia d’avui, han realitzat : quatre espectacles de llarga durada (tant de carrer com de sala), algunes animacions i […]