Marc Ribera

Prisoner of the State és una de les propostes més potents del Grec d’enguany. Estrenada al Lincoln Center de Nova York al juny del 2019, David Lang ens ofereix una recomposició de l’única òpera que va escriure Beethoven, en format breu (només una hora enfront de les gairebé tres originals), adoptant la forma d’un modern oratori. Les referències musicals a Fidelio són poques. Es tracta d’una versió pròpia —a la qual han confluït coproductors tan interessants com l’OBC, el Barbican de Londres, l’Orquestra Simfònca de Bochum o l’Òpera de Malmö— a la què destaquen unes línies vocals de gran bellesa, sostingudes sobre textures orquestrals gairebé elegíaques, molt basades en obstinats, sovint amenaçadores, de vegades dissonants. Sempre, amb l’originalitat i complexitat […]

“Alumne avantatjat de Peter Brook”. Així comencen totes les descripcions d’Alex Zeldin: un jove (no arriba als 40) dramaturg i director anglès, de moda en els gran escenaris europeus. El seu darrer espectacle (del qual ens ofereix una mena de work in progress al Teatre Lliure, dins del marc del Festival Grec) està produït per la crème de la crème de les institucions teatrals del Regne Unit, França, Àustria, Itàlia… Amb aquests antecedents, les expectatives no podien ser baixes. L’espectacle no decep. Tampoc enlluerna. El més destacable és un tempo, una tensió poc usuals en el teatre que coneixem. Una laxitud que pocs dramaturgs es poden permetre. Molt menys, en una obra que voreja les tres hores de durada. El […]

Tom Stoppard va aconseguir el primer èxit d’una de les carreres més prolífiques de la dramatúrgia britànica amb Rosencratz i Guilernstern són morts. Una obra que va començar de de forma molt humil al Festival Fringe d’Edinburgh i que arribaria a ser premiada amb els guardons més importants de la dramatúrgia mundial. La proposta pren dos personatges secundaris de la trama de Hamlet i els transforma en protagonistes, imaginant una historia que es desenvolupa al marge de la del príncep danés, heretant els seus esdeveniments principals com a nucli del conflicte, però convidant-nos a presenciar una altra història, que també podria haver estat narrada pel seu autor o viscuda en un espai-temps paral·lel. Una cosa semblant és el que fan […]

Aquest any es celebra el mig centenari de la publicació de Momo per part de Michael Ende. Com moltes grans històries adreçades a públic jove de l’època, la novel·la és una metàfora fascinant sobre l’evolució de la societat cap a models de vida cada cop més pragmàtics, enfocats al consumisme i a l’avaluació econòmica del temps, negligint (com ja s’ha fet, en aquest modern i eficient segle 21) tota activitat que no proporcioni un rendiment o prosperitat econòmica (com l’art, l’ociositat o, fins i tot, el descans). En una línia narrativa que podria comparar-se, en el món de la novel·la adulta, a Huxley o Orwell, la història conté força elements foscos i distòpics que han estat traslladats, amb gran encert, […]

Quanta, quanta guerra adapta la darrera novel·la que va escriure Mercè Rodoreda i que aborda els horrors de la guerra civil espanyola de la manera més sincera: a través dels ulls d’un jove de quinze anys que encara no ha aixecat, dins del seu subconscient, un mur prou sòlid de filtres, prejudicis i creences que li facin veure la realitat com no és. És així com l’autora ens trasllada el seu relat de la manera més directa i objectiva; fent sòlida la veritat més essencial. La posada en escena va a càrrec dels Farrés Brothers, que despleguen el seu instrumental escènic fent un espectacle on la imatge, l’espai sonor i la titella componen una dramatúrgia visual i poètica, senzilla i […]