Marc Ribera

¿Dónde está Cheetah? ¿Que no sabes dónde está Cheetah? Pues mira, Cheetah ya se marchó de la selva. Se ha operado los labios y ahora es presidenta del PP catalán. Los Morancos están de visita en Barcelona. Se alojan en el Teatro Apolo. Un lujo -es la opinión de este humilde espectador. Dos personas, un escenario prácticamente vacío y más de dos horas de risas y carcajadas. Este espectáculo (y esta pareja de humoristas) tienen muchos méritos. Pero hay uno de irrefutable: consiguen que cada réplica -cada réplica de un espectáculo de más de dos horas son muchas réplicas- tenga como respuesta una enorme y descontrolada carcajada del público. Desde el primer segundo. El primer gag que suelta César nada […]

Marcos Morau, Premi Nacional de Dansa, és una de les veus més singulars i madures de l’escena contemporània valenciana, catalana i europea. Fundador i director de La Veronal, els seus espectacles es caracteritzen per una posada en escena on l’espai, la llum o el vestuari prenen tanta rellevància —o més— que la mateixa coreografia. La Mort i la Privamera que podem veure aquests dies al TNC és un ritual escènic contemporani que més que sintetitzar la novel·la de Mercè Rodoreda, la desafia. El muntatge, que ha circulat per festivals de primera divisió internacionals —Biennale de Venècia, entre d’altres— és una obra que demana una entrega a l’univers Morau. Un univers que defuig de l’escenificació del relat per centrar-se en els […]

Ningú posa en dubte que part de la tasca del TNC ha de ser donar espai a propostes que formen part del patrimoni literari i cultural del país i que difícilment trobarien la porta oberta a altres teatres. Aquest és el cas de La Corona d’Espines de Josep Maria de Sagarra, un text exquisit que pot competir amb qualsevol Shakespeare i que ha traslladat a l’escena gran del Nacional el director més expert i aficionat a aquesta mena d’affaires: Xavier Albertí. Com no podia ser d’una altra manera, l’equip artístic és de primer nivell, encapçalat per un Abel Folk i una Àngels Gonyalons que s’enfronten a una plaça a la qual no estem habituats a veure’ls. I se’n surten amb […]

No és trivial entendre de què va, realment, Impossible, l’obra escrita per Erri de Luca, que es representa aquests dies a la nova Sala Atrium. A primera vista, hom diria que es tracta d’un thriller de tota la vida, al qual la intel·ligència i perspicàcia d’un jove jutge —interpretat pel sempre eficient i elegant Bernat Quintana— es mesura amb la saviesa i l’astúcia d’un vell combatent polític —a qui dóna vida el savi i astut Lluís Soler. Però l’obra va molt més enllà d’un simple combat dialèctic, l’objectiu del qual és esbrinar si l’acusat és culpable o innocent del crim que se li imputa. Assistim a una elaborada i subtil tesi sobre les diferents dimensions d’un concepte altament complex en […]

Allò que passa a Sis hectàrees d’oliveres no és tan important com la manera en què ho fa. La història, l’hem sentida altres cops. Un exorcisme que servirà per expulsar els fantasmes d’un masclisme i d’una falta de sensibilitat massa presents pels qui vam nàixer als 70 i als 80. El què és destacable del muntatge, però, és la forma… que ve molt marcada per l’espai. El Heartbreak Hotel és un teatre singular, on s’hi poden veure obres de petit format, de màxima proximitat, però amb dramatúrgies, dissenys i intèrprets de primera divisió. És un off… però no l’és. És així com s’erigeix com un dels primers espais de la ciutat de petit format però gran factura. I això és […]