Josep Maria Ribaudí i Martí

Perquè l’obra és complicada conceptualment, però molt ben estructurada, i te moments divertits, altres patètics, d’esbojarrats i uns de tristíssims (a mi els que més m’han impactat). Tots intel·ligentment combinats i entrellaçats i barrejats en el temps i l’espai, ficats en un muntatge escènic molt senzill però suficient i ben il·luminat. Ben dirigida per David Selvas i interpretada per un elenc molt ben cohesionat. El paper bombó li ha tocat a la mima Riera i se n’ha sortit amb matrícula; ens ha deixat clavats a la butaca, però repeteixo, tots molt bé. Gran nit de teatre. http://bit.ly/1Jt8UhY

I com s’explica això? doncs no ho sé. Potser perquè està molt ben escrita, i ben dirigida, o ens recorda coses, situacions… El fet és que he estat pendent del que passava damunt l’escenari, un escenari fred a causa de la il·luminació i l’escenografia, intencionadament. El text és una mica dispers però executat per una persona molt fina amb la ploma. En algunes de les simbologies m’he perdut, però això ja em passa. No sé com dir-ho, no m’ha convençut però m’ha agradat. Estic una mica confús, potser hauré d’anar al psicòleg, cagumdena.

Que un pare i un fill s’assemblin molt no és suficient per muntar un espectacle teatral, la cosa requereix quelcom més. Ja que l’autor és italià, ho dirè en italià: manca ciccia, o sigui greix i gruix. La peça te una certa estètica fregoliana i de màgia, però han emprat trucs molt vells, com el del mirall dels germans Marx, i és clar això ja ho hem vist des de que tenim us de raó, els que en tenen, cosa que ja exclou a la gent del PP. Nit de teatre fluixa. A mi l’hora que ha durat se m’ha fet llarga.

Yo la vi el pasado febrero en el Juventud de Hospitalet y me alegro que ahora se haya programado en Barcelona porque es un teatro muy interesante, además de inteligente. La trama funciona en dos dimensiones paralelas: se acaba de enviar un robot en el espacio y al mismo tiempo un joven juez se ve obligado a dejar su piso por culpa de una plaga de termitas. La empresa fumigadora le hace irse de casa por unos días ya que trabajan con gas tóxico. Irá a vivir a casa de su padre, no hay problema, pero… hace ocho años que no se ven. ¿Porque? Leer más.

Por hacer una representación de estos entremeses de Cervantes tal como se hacían en el siglo XVI, divertidos, picantes, con música, danza, actuaciones descaradas, tocamientos, cabezas por debajo de las faldas… Los entremeses eran una especie de pantomima para divertirse y a fe que nos ha divertido. Dirección, vestuario, música, todo genial y también las actuaciones… Además algo poco habitual: los efectos especiales producidos «en directo». Hemos «visto» como hacían llover, golpes de picaporte, rayos y truenos, chirridos de portezuela, todo un espectáculo dentro del espectáculo. Rediós que bien me lo he pasado! Leer más.