Josep Maria Ribaudí i Martí

Perquè aquest xicot (Casanovas) té ofici per donar i per vendre i sap com atrapar a l’espectador. Tot i així, en aquesta obra hi ha moments que potser ha forçat una mica massa la màquina, però en general ha funcionat. Sahun i Madaula bé; tampoc són papers per a lluir-se excessivament, o sigui que entre l’ofici dels uns i el dels altres, una comèdia psicològica que entra bé, i com a propina, pirueta final, molt d’actualitat. No diré res més perquè si hi ha una cosa lletja a la vida és fer spoilers.

… segons el meu criteri han portat l’obra al fracàs, i és una llàstima perquè veure 16 professionals damunt l’escenari avui ja no és massa corrent, i l’escenografia, la il·luminació i el vestuari eren fastuosos. Penso que Dürrenmatt no la va escriure per a ser interpretada així i aleshores costa molt (o és impossible) que el director (Josep M. Mestres) faci que el actors es creguin i transmetin la seva història al públic, especialment escàs avui, tot i que s’ha de dir que feien pilota important, del Barça.

Però divertida. Arrel d’un viatge al mitjà orient, els autors en fan un altra a Las Vegas per aplegar els diners que els fan falta per posar en marxa l’obra que han escrit. Allà contacten amb un català que els introduirà… d’entrada molta cocaïna pel nas i després al casino, timbes il·legals, cabarets, puti-clubs… sempre amb la bona intenció de tirar endavant un projecte cultural. Totes les actuacions bones, però el Manel Sans i la Mima Riera roben la funció a la resta. Ja passen aquestes coses.

O almenys a mi m’ho ha semblat. La història d’aquesta pobre monja belga, música, alcohòlica, lesbiana que va penjar els hàbits per anar a viure amb una companya del convent, no m’ha despertat el més mínim interès. Jo recordo el disc i la cançó Dominique, nique, nique… patètica. Ignoro quin interès hi va trobar Iñaki Garz, autor i director, però jo no he sigut capaç de descobrir-ho. Les dues actrius han fet el que han pogut, però de vegades no hi ha res a fer.

…Però aquest Incident s’hi acosta molt. Una novel·la genial, una adaptació insuperable i una trasllat al nostre teatre impecable. Gràcies Julio Manrique i tota la tropa que hi ha al darrera d’aquesta joia. A mi m’has fascinat, m’has convençut i m’has emocionat. Els actors s’ha pogut lluir perquè els hi has donat marge per crear els seus personatges que s’han passejat per aquesta posada en escena brutal, dinàmica, creïble… Quan una obra és molt bona, és més fàcil esguerrar-la que portar-la a l’excel·lència, però aquesta vegada no ha estat així. Ho heu brodat i el públic ho hem agraït, i tot i la seva durada en volíem més. P.D. La valoro amb cinc estrelles perquè no n’hi han més.