Josep Maria Ribaudí i Martí

Així les ha plantejat Arquillué en la seva estrena en la direcció d’actors, i tinc clar que l’ha endevinat perquè ha sabut estirar la corda sense petar-la. Ha entès perfectament el sentit en que Václav Havel les va escriure i ha dit (suposo) «fot-li que és de Reus». Un càsting encertadíssim ho ha acabat d’arrodonir. Felicitats! Crítica completa » https://bit.ly/2JzT6MI

O així és tal com ho he vist jo. Lenta, pesada i amb un text que no m’ha interessat gens. Per mi algú s’ha equivocat, o Massini al escriure-la, Fernández al traduir-la o Romei al dirigir-la. La intèrpret Sandra Monclús no hi ha pogut fer res. Només hi ha faltat que la peça es fa al escenari, amb cadires rígides i, al menys a mi, el cul em demanava la hora. Crítica completa » https://bit.ly/2NQH0Cf

És a dir, que no té cap falta, perfecte (segons el DIEC), i penso que així és. Una obra rodona, ben escrita, ben estructurada, ben escenografiada, ben dirigida i lògicament, ben interpretada. Una meravella que et fa entendre i et posa sensible davant d’un drama molt potent. Un cas viscut per la pròpia Cedó, l’autora, en el que t’impliques des de la més absoluta comprensió, sense sensibleries barates ni concessions de cara a la galeria. Autenticitat pura, felicitacions. Crítica completa » https://bit.ly/2LfpLfD

En una obra «normal» és fàcil deixar-se emportar pel text, la posada en escena, la il·luminació… però quan passa el que ha passat i ens han fet passar la Camille Decourtye i el Blai Mateu al lliure de Gràcia, on tot ha entrat pels porus, l’estómac, els ulls i les oïdes… t’has de deixar en blanc i no pretendre capir res, només fruir-ho. Deixar-te anar i fer com la garsa: volar. i ara una pila d’adjectius: fascinant, impressionant, bell, emocionant, increïble… Continueu vosaltres. Crítica completa » https://bit.ly/2us4ZyE

Perquè està hàbilment escrita per Pablo Messiez, ben dirigida per Mercè Vila Godoy i ben interpretada. Té alguna trampa, però només te n’adones al final. Funciona i si la treuen de gira, funcionarà. Glòria Sirvent canta un standard que us deixarà garratibats. Crítica completa » https://bit.ly/2J4l4zY