Gema Moraleda

En el Maldà, Lloll Bertran se ha hecho un cabaré a medida. Con Ariadna Cabiró al piano y Eduard Autonell como soporte, una de las cómicas por excelencia del país nos explica, en clave de farsa, la historia del barón de Maldà, y trufa la historia con canciones bien conocidas por todos (Fumando espero, L’himne dels pirates, Maria de West Side Story…) con las letras debidamente alteradas y traducidas al catalán. Con un buen ritmo y un sentido del humor muy personal (que no rehúye las bromas políticas), Lloll Bertran demuestra su gran habilidad como show woman y da forma a un espectáculo entretenido que entusiasmará a sus incondicionales. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

En este Ricard III del que únicamente se puede destacar la frialdad, el estatismo y una manera de recitar el texto que parece que los actores tengan la orden llegar cuanto antes mejor al final de su intervención, solo Homar, que tiene muchas horas de vuelo a sus espaldas, salva los muebles con una interpretación que, a pesar de todo, dista mucho de sus mejores trabajos. Una dirección cargada de obviedades y reiteraciones que no consigue hacer brillar ni el texto ni los actores. Un montaje malogrado para un texto que no ha perdido ni una pizca de actualidad. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

I jo si fos vosaltres no me la perdria. La versió d’Els Pirates del Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare captura a les mil meravelles el to festiu i desenfadat de l’original i ens regala un espectacle que, més que teatre, és una festa en tots els sentits. Amb gran intel·ligència, encara més sentit de l’humor i un ritme vertiginós, el repartiment canvia constantment de vestit i de personatge per donar vida a tota la constel·lació que habita el bosc, des de les fades, fins els còmics (que esdevenen la millor sorpresa de la nit, que no us penso desvelar). Un grup d’actors i actrius d’autèntic luxe, amb una complicitat que no veureu gaire sovint. Si mai algú us ha dit […]

Mos Maiorum ens enfronta cara a cara amb el que passa a diari a Marroc, Melilla, l’estret i les costes de Màlaga. Després d’un any d’investigació i moltes entrevistes, Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin es posen a la pell de tots els implicats i ens expliquen els seus relats respectant les veus dels protagonistes. Fent servir una original tècnica de teatre documental, l’espectacle té lloc en un espai diàfan, sense seients i amb els actors que mouen uns focus amb rodes mentre, mitjançant uns auriculars senten les paraules que han de dir. Així, cadascun d’ells és capaç de copiar la veu, les inflexions, l’accent i cada matís, com si, en comptes d’un actor, estiguèssim veient una gravació de vídeo. Mos Maiorum […]

…tot passa millor. Ja ho deia Mary Poppins. I això és el que fan les germanes Cayero al seu espectacle, posar un toc d’humor al relat del que passa dins dels murs dels centres d’internament de menors. La seva experiència com a educadores (feina que desenvolupen des de fa molts anys) els dona la perspectiva i el coneixement per poder parlar del tema amb rigor, sinceritat, emoció i, també, humor. Petites històries que conformen un relat desconegut per la majoria, però profundament necessari. Més informació a Somnis de teatre