Gema Moraleda

Aquesta és la pregunta a la que la Companyia Ignífuga intenta donar resposta en el que és, sens dubte, un muntatge que marca un abans i un després en la seva carrera. Amb un format de falsa conferència, Utopia explora de manera pràctica en la forma i el contingut del muntatge el significat d’aquest concepte i la seva aplicació en el món real. Amb unes interpretacions magnífiques, una posada en escena que sap com fer servir la tecnologia i, per sobre de tot, una dramatúrgia original, intel·ligent, personalíssima i molt divertida, Utopia és un muntatge madur i molt interessant des de tots els punts de vista. Tant de bo tingui més vida després d’aquest Grec. La mereix. Més informació a Somnis […]

Ventura ens explica la història d’uns personatges des del seu darrer dia en aquest món fins al moment del seu naixement. Personatges interpretats en tots els casos per una parella d’actors, Meritxell Yanes Font i David Planas i Lladó, capaços de fer-nos creure sense cap mena de dubte que tenen qualsevol edat entre els 10 i els 80 anys. Una feina minuciosa, tècnicament impecable i molt emocionant que esdevé el millor del muntatge. La història, signada per Cristina Clemente però ajustada per la posada en escena (i en aquest cas no es tracta d’una intervenció menor) per Víctor Muñoz i Calafell, parla dels canvis i els girs inesperats que té la vida i de com el destí (o l’atzar) té cops amagats. […]

A Històries d’Istanbul, a contrapeu, la dramaturga turca Yeşim Özsoy fa un retrat de la seva ciutat a través dels seus habitants. A Istanbul conviuen en l’actualitat dos grups heterogenis, un que representa la tradició i la religió, i un altre que aposta pel laïcisme i la modernitat. Özsoy intenta entendre les emocions i motivacions de tots dos grups per proporcionar-nos un retrat que no és altra cosa que un tapís ple de matisos. Amb una posada en escena molt elegant i un repartiment magnífic i entregat on cadascun dels membres dóna vida a dos personatges diferents, Històries d’Istanbul, a contrapeu és un muntatge tan interessant pel seu contingut com per la seva forma. Més informació a Somnis de teatre

En Who is me, es el mismo Pasolini quien relata su biografía a la vez que disecciona su forma de hacer como artista y elabora un manifiesto. Rigola la pone en escena dentro de una caja de madera como las que se utilizan para transportar cuadros, una pieza artística que transcurre dentro de un contenedor de arte. Gonzalo Cunill interpreta a centímetros del público y transmite toda la poesía y el desasosiego de un artista complejo y, por momentos, torturado. Un montaje diferente, hermoso y delicado que vale mucho la pena experimentar. Más información en Somnis de teatre

Este es el lema de este montaje, que explora cuáles son las fuerzas que nos empujan diariamente a salir de la cama y hacer las actividades más inútiles (entre ellas, cómo, no el arte). Con una combinación original y fresca de texto, teatro físico y clown, unos personajes socarrones, irónicos y memorables, un sentido del humor totalmente gamberro y más de una golpe escondido, La conquista de lo inútil nos habla de la crisis de madurez y del precio a pagar para dedicarse al arte como nunca nadie lo había hecho antes. Un montaje inteligente, divertido y muy recomendable. ¡Ojalá vuelva a visitar nuestra ciudad! Más información en Somnis de teatre