Gema Moraleda

Decía Rigola en el Kosmopolis del año pasado que Bolaño hace poesía cuando hace prosa. No le falta razón, los textos de Bolaño tienen una música especial, una forma de narrar hipnótica, un ritmo que te acompaña tiempo después de haberlos leído… Pero no es menos cierto que Àlex Rigola entiende al autor chileno y es capaz de dar vida a sus textos como si fueran propios. La gran maestría que mostró con su adaptación de 2666 regresa intacta en esta El policía de las ratas, en la que se acompaña de dos de sus actores fetiche, Joan Carreras y Andreu Benito, para rematar la faena y no dejar cabos sueltos. El resultado es un montaje emocionante, que te angustia […]

Goodbye Barcelona toca un tema interesante y emocionante de la historia reciente (la participación de las Brigadas Internacionales en la Guerra Civil española) con un enfoque original, más que nada porque nos llega de Gran Bretaña. Sin embargo, no podemos hablar de un musical especialmente espectacular o memorable. El montaje y las interpretaciones son correctas, el libreto también, pero a mí no consiguieron emocionarme. Un argumento demasiado previsible (incluso para un musical), unos personajes algo planos y una dirección poco arriesgada dan como resultado un montaje correcto, poco más. Aun así, como aficionada al género, celebro la presencia de musicales en la cartelera y, si vosotros también lo sois, pasaréis un buen rato. Más información (en catalán)

Aquesta recomanació té 5 manetes perquè no en puc posar deu. La nit just abans dels boscos és un teatre tan cru, tan directe i tan proper que se’m fa molt difícil mesurar-lo amb la mateixa escala que altres espectacles. Es pot resumir en una única frase: S’ha de veure. Poquísimes vegades trobareu un actor com l’Òscar Muñoz. Poques vegades veureu una interpretació tan bèstia, tan kamikaze, tan nua i tan potent. Un magnífic text de Koltès i un actor que et mira als ulls. Aquesta vegada no hi ha res més. Aquesta vegada no cal res més. Més informació…

Veure en escena i ben d’aprop a dos actors de la talla de Lluís Soler i Xavier Ripoll ja hauria de ser motiu suficient per anar a veure aquesta obra. Si a més afegim un text incòmode, psicològic i fascinant i una direcció i posada en escena d’allò més encertades, se’ns acaben els arguments per no sortir corrents a comprar una entrada. El que trobarem són dues de les millors interpretacions que he vist darrerament sobre un escenari de Barcelona. Un muntatge que fascina i et talla la respiració més d’una vegada i que et deixa amb ganes de repetir. Més informació…

És difícil que una única obra aconsegueixi emocionar, fer riure i fer plorar, tot alhora. Però A la ville de… Barcelona té precisament aquesta virtut. Un mosaic de moments i personatges, poesia i cançons que ens recorda constantment per què ens enamora (i, tanmateix, no podem evitar odiar de tot cor) aquesta ciutat. Amb un text impecable, dinàmic i original i unes interpretacions molt encertades, aquesta obra és del tot imprescindible per a qualsevol barceloní (o aspirant) addicte a la ciutat i a la fauna que l’habita. Una declaració d’amor en tota regla que es gaudeix de principi a fi. Més informació…