Gema Moraleda

Con AKA Daniel Meyer firma su mejor texto hasta ahora. La historia de un chaval adoptado con un tono de piel que no coincide con el de la mayoría de aquellos que lo rodean. Bajo la impecable dirección de Montse Rodríguez, que aporta dinamismo a la puesta en escena en forma de baile, un punto de acrobacia y mucha comunicación con el público, un magistral Albert Salazar da vida a Carlos, el protagonista. Un chico normal y corriente de quince años, alegre, divertido, un poco tímido y hacen del hip hop y del skate. Su único delito será enamorarse de la persona equivocada. AKA combina lo mejor de las comedias adolescentes con una historia cruda y real como la vida, […]

Sopa de pollastre amb ordi presenta una família comunista londidenca l’any 1936, i l’acompanya al llarg del temps i els canvis socials fins el 1960. En aquest temps, veurem com els somnis i les conviccions d’aquests obrers entusiastes es van esmicolant i com tots, tret de la mare, una dona forta, compromesa i carregada de fe en el seu ideari polític, abandonen, d’una manera o altra, els seus ideals. Ferran Utzet arrisca (i guanya) amb un muntatge sobri, despullat i simbòlic, amb un repartiment totalment impecable encapçalat per una Màrcia Cisteró que domina la funció en el paper d’aquesta mare tan carismàtica com contradictòria. Sopa de pollastre amb ordi és teatre polític que no busca alliçonar sinó presentar uns fets […]

El temps que estiguem junts és un regal que ha rebut (per fi) la Kompanyia, en forma de text fet a mida per Pablo Messiez. El muntatge, que relata un moment molt concret de la vida dels personatges, és com una fotografia, una instantània que copsa totes les emocions, els sentiments i les sensacions que experimenten els protagonistes. En escena veiem dues històries, la d’un grup que es reuneix un cop a la setmana per fer catarsi i intentar foragitar el seu dolor (tan diferent, tan semblant) i la d’una parella que decideix començar una vida junts en un pis de lloguer. Amb unes interpretacions arriscades, potents i honestes, entre les que destaca, sens dubte, una Júlia Truyol senzillament meravellosa, […]

Medusa és un muntatge al servei d’un text, el de Ricardo Menéndez Salmón adaptat per Pablo Ley, capaç de generar un univers sencer. La història gira entorn un fotògraf de l’oficina de propaganda nazi que es dedica a documentar l’horror de la guerra i els camps d’extermini. La seva biografia tan minuciosa com falsa (encara que sembli mentida) ens proposa una reflexió sobre l’horror i la nostra capacitat per convertir-lo en art. Amb una posada en escena abstracta que funciona com un reforç constant del text, copsant les seves imatges i accentuants els seus símbols, Medusa és un muntatge pels que ens obsessionem amb els textos i els veiem al nostre cap mentre llegim. Més informació a Somnis de teatre

Els nens desagraïts es la tercera pieza de la trilogía sobre la familia de la Companyia Arcàdia (las otras dos son La terra oblidada y La pols). En esta ocasión, Llàtzer Garcia ambienta la historia a una secta cristiana radical para mostrarnos el peso que tiene la familia en nuestras creencias y para explorar qué consecuencias tienen estas creencias sobre nuestras vidas. Con un reparto en estado de gracia y una puesta en escena de una gran belleza, Els nens desagraïts es una obra inteligente, emotiva, dura y muy interesante que nos mantiene enganchados a la silla y provoca interesantes conversaciones postfunción. Totalmente imprescindible. Más información en Somnis de teatre