Vaig anar el passat dijous a la Badabadoc, i el primer de tot és adonar-me quin error deixar d’assistir a aquesta sala, ja feia temps que per diferents causes no assistia i retrobar-me amb una nova proposta que m’agrada, m’anima. A més amb la propera proposta que podrem veure. Però pas a pas…
Vaig veure una obra que ja porta temps programant-i que fins a la tercera temporada no l’he vist. Estic parlant de Estima’m que tinc pressa de la companyia Xucrut teatre. La proposta que tenim actualment a la Badabadoc, ens parla de la parella. Dels diferents etapes que va passant la parella i els tòpics que podem veure. Com es coneixen, com s’enamoren, com es perd aquest enamorament i ….
La part que més crida l’atenció al públic, i a més la que vaig veure que més agradava era com parlen d’intentar seguir amb la parella. Seguim junts? Que et sembla si obrim una mica la parella? Una mica només. I si intentem jugar? Quins jocs i joguines són més efectives per revifar la parella?
Possiblement són tòpics que veiem en el dia a dia, però encara no parlem en el nostre dia a dia i és quan venen les rialletes sota la mà. Estem en una nova disjuntiva entre és el mateix amor i sexe. Per aquest motiu, part de la solució de reviure la parella és pel sexe. I amb això, intenta provocar el riure (i ho aconsegueixen en diferents moments i répliques).
Un punt a favor, aquest cop sembla que el “culpable” o “responsable” per reviure l’amor i el sexe ha de ser ell. Ell ha de provar el consolador (menys mal!!!), els picardies li escau millor per a ell, la perruca, les cadenes… ella és una part activa en el sexe. Però el públic respon amb rialletes picarones com “ui, ui, ui”
Referent als actors, l’Ainhoa Roca i l’Albert Requena han treballat força els seus personatges i donen tot en tot moment. I en les petites sales és quan veiem que els gags més encertats ens arriben frescos. Amb un llenguatge molt visual, ens expressen els diferents sentiments dels dos personatges (i dels “convidats”). A més, en aquesta obra tenim una convidada per a l’ocasió, Fraguel canta, toca un munt d’instruments, ajuda en el ritme de l’obra,… és un tot terreny i amb molta vitalitat.
Podeu veure la meva opinió al següent enllaç