Ara mateix me n’adono que no vaig comentar l’obra que vaig poder veure a la Sala Atrium, mea culpa. Doncs ara és el moment i puc dir que el vaig veure el dia de l’estrena i ahir dijous vaig poder tornar a veure-ho de nou amb un col·loqui posterior on vam poder escoltar i apendre molt d’aquesta obra. Si voleu veure com va anar el col·loqui postufunció podeu seguir l’enllaç del final
El primer de tot, és que molts dels assistents al col·loqui hem vist per segona vegada l’obra i com la primera, surts amb un mal d’estómac que es genera en acabar, amb un gust de boca que costa entendre. És d’aquelles obres que no s’han de pair, s’han de vomitar tot el que tens a dins per treure’n tot el que portem.
Tornem a la Sala Atrium aquest cop a l’estrena i i ahir per poder assistir al col·loqui posterior de ASAP (actes de solidaritat amb el patriarcat). Marc Rosich ens presenta un relat perturbador de la societat. Una crítica masclista en petites escenes que ens mostra aquesta societat rancia d’una obra escrita i representada fa 15 anys al desaparegut teatre Malic. El 5% del text és de les escenes més misògines de «Unhappy Meals» estrenat al teatre Malic. La resta de text (escena ibuprofèn, geocatil, …) es de fa cinc anys i on es veu que els personatges / monstres han perseguit al Marc durant tots aquests anys. I posteriorment altres textos que s’han anat reescriure actualment.
Hi ha escenes que estan portades a l’extrem com a comèdia. Els personatges semblen que s’han creat d’una forma desmesurada, però són un reflex de la nostra societat. Són autèntics monstres. Uns monstres que al final són persones, fruits d’un sistema actual. Ja que passen en el nostre dia a dia i els veiem amb unes escenes brutals.
Els actors ens presenten diferents personatges que s’encreuen les seves vides en moments molt irònic que fins i tot ens poden posar els pèls de punta. Un circ de monstres de la nostra societat que a vegades tenim al costat de casa. D’altres són tan irònics, surrealista i hilarants (el moment de la nevera, la importància del nom,..) que fins i tot el somriure surt davant aquestes agressions.
La peça protagonitzada per Xavier Pàmies, Alba Pujol, Carla Ricart i Joan Sureda la podrem veure els propers dia a la Sala Atrium. És una obra totalment recomanable i que no podeu deixar assistir..
Podeu veure l’opinio al següent enllaç i a més llegir el que vaig poder escoltar al col·loqui en aquest enllaç