Tornem de nou al Teatre Akadèmia per poder veure aquesta obra d’un humor molt surrealista i envoltats d’una guerra a l’exterior i un altre a la parella.
L’autor ens presenta a dos personatges que tancats en la seva pròpia closca de cargol i tortuga ens expliquen la seva relació junts durant anys. Aquesta closca i la relació de cargol i tortuga és una de les petites històries i rèpliques que ens expliquen.
Anem descobrint el seu dia a dia així com el seu passat amb breus rèpliques de vegades interrompudes per bombes i acciosn que succeeixen fora del seu cau, de la seva closca. El seu món interior, la seva convivència, la seva pròpia humor i la dificultat de les relacions s’accumulen magníficament en unes rèpliques que poques vegades he vist. El sentit de l’humor en l’obra és un punt essencial en cada escena.
Aquesta obra que interpreten Montse Puga i Òscar Intente i que en tot moment ens presenten als protagonistes amb tota naturalitat ens presenten les seves pors i petites obsessions. Des de l’inici s’entreguen en la seva actuació i t’atrapen sense deixar-te. En la recta final, podem veure a Òscar Romera i Montse Bonet en una petita intervenció.
Esteu pendents de les petites répliques. És en aquests moments que gaudeixes més de l’obra, i tenim la sort de estar plenes de petites perles (i també visuals).
Us recomano a totes a anar a veure l’obra. A descobrir el text que ens presenten, d’aquest teatre de l’absud. I ja em direu. Si voleu veure la meva opinió sencera la podeu trobar al següent enllaç