a companyia Bambalina: Teatre Practicle presenta una versió amb dos únics actors per presentar els 10 personatges de l’obra. I tot amb la tècnica de la titella de mànec i el teatre d’objectes.
I el primer que he de comentar, és que no em resulta estrany veure que han guanyat el Premi de les Arts Escèniques Valencianes; ja que s’ho val. Millor espectacle de Teatre, Millor actriu, Millor adaptació de text i Millor direcció escènica.
No sóc gaire fan dels clàssics, ja que de petit em van obligar i a la vegada repudiar aquests textos de lectura obligada. Però amb propostes com aquesta és una forma genial per introduïr-se en les adaptacions.
Per representar-ho no han renunciat al llenguatge ni als personatges. Han mantingut l’esència de La Celestina amb un llenguatge planer, amb petits cops d’ullet al públic, i és d’agrair. A més els dos actors (si, són actors i no únicament manipuladors de titelles) donen vida als 10 personatges amb aquest tipus de titelles.
En un primer moment vaig veure que aquest tipus de titella no m’acabaria de convèncer, i què equivocat que estava. Tot el contrari, gràcies a l’ Águeda Llorca i Pau Gregori em vaig oblidar d’ells i vaig connectar directament amb els personatges.
S’ha de dir que la expresivitat de les cares és excel·lent, i com dic necessari per oblidar-nos dels seus manipuladors. I juguen amb tot moment amb tot l’espai dissenyat per aquest muntatge.
Podeu veure la meva opinió directament a l’enllaç