Francesc Esteve i Tomàs

La setmana passada vam veure un espectacle de dansa molt recomanable a La Vilella. SentimSentits és un espectacle de Pol Jiménez i la seva reinterpretació sobre un fragment de «Glimpse» de Cesc Gelabert. Un espectacle díficil de definir, ja que tracta dels 5 sentits que tots tenim. Com expresar tots ells i transmetre-ho al públic assistent és una quimera díficil de realizar. Si pot ser difícil definir com sentim un so, un sabor, un soroll,.. imagineu-vos com definir-ho amb el moviment del cos. Un espectacle on combina la dansa, la música, la projecció d’imatges i la llum. En diferents moments és tant important el que veus, el que insinueix com el joc amb les ombres per retransmetre els sentits. Per […]

Ahir vaig acudir a l’estrena de «Moby Dick» al Teatre Goya. Per començar indicar que el treball que vaig veure a l’escena va ser extraordinari. Començant per l’escenografia, la il·luminació i l’espai sonor. Tot a la perfecció per una obra amb un protagonisme absolut. La sensació de viatge, de tempesta, de persecusió l’han resolt amb enginy gràcies al so i la llum; fins i tot en alguns moments amb les imatges en moviment. Però la constant presencia de l’aigua amb la reproducció de les ones a la part alta del fons, m’ha semblat poc escaïent. Segurament, dependent de la fila on estàs situat veus com la sensació de profunditat. Però si estàs situat una mica lluny, aquesta perspectiva la perds […]

Inicialment tenia que assistir a l’última setmana de “El Bufón del Rey Lear”, però abans d’entrar ja em van comentar que durant aquest mes de febrer continuava la representació. I amb una sala plena, no és estrany que s’hagi prorrogat durant les properes setmanes. En diferents moments aquesta obra de Shakespeare d’esvaeix per endinsar-nos en diferents moments de la realitat. Tant amb referents polítics/socials actuals com una visió de la feina del dramaturg i actor que es presenta davant nosaltres. És un viatge constant entre la història del Rei Lear i l’actualitat, resolta amb molta dignitat. I el resultat és força bo, per la seva proposta totalment original i captivadora. Davant una adaptació d’un Shakespeare, un rei Lei, ens trobem amb […]

L’agitació inicial és fabulós. Primer amb un inici molt actiu i alhora divertit. Tenim diferents accions en els primers minuts que a més de ser petits sketsches per endinsar-nos en la seva història, ens agrada aquesta agilitat. Però ens pertorba veure aquestes 3 actrius com 3 jovenetes que no arriben als 20 anys. A poc a poc, i gràcies al seu bon treball això desapareix i fins i tot ens creiem que estem veient unes noietes que encara no han complert els 20 anys. Sílvia Munt ens porta una história d’amistat, de dones, de personalitats completament diferents però que es complementen entre elles. Aquesta amistat sobreviu amb el pas dels anys. Amb una posada en escena senzilla, uns elements per […]

Al final hem assistit de nou al teatre, aquest cop a l’Almeria Teatre on fa uns anys vam veure “Flor de Nit, el Cabaret”. Una revisió de la producció de Dagoll Dagom en petit format, però amb molta qualitat. I entre els personatges que vam poder tornar a recordar, va ser “Paco Alonso “Paquito, bailaor, cantaor, actor i transformista català que va començar la seva carrera al Paral·lel als anys 50 i que ens va enamorar amb Joan Vázquez. Aquest personatge ha volgut sortir de Flor de Nit i presentar-se directament al públic. Amb totes les lluentors necessàries per un públic apassionat.Ens situem en el Paral·lel, plé de plomes, folklore i tradició és el primer que ens vé al cap quan recordem aquells anys. […]