No havia vist encara Esperant Godot o Tot esperant Godot. L’obra més coneguda de Samuel Beckett i que podem gaudir aquests dies a la Sala Beckett.
Ens trobem amb dos protagonistes absoluts Vladimir i Estragó esperant amb tots nosaltres l’arribada d’un personatge desconegut; un tal Godot. Amb aquesta premissa, s’inicia quasi dues hores de magnífica interpretació que entra en un món totalment absurd. L’absurditat està present en els dos personatges, en els seus diàlegs i en la mateixa situació.
Amb un escenari panoràmic i amb una petita roca i un arbre; els actors omplen l’escenari amb la seva actuació i l’absurditat dels protagonistes. Hi ha moments que els personatges de Pol i Albert s’apropen als còmics del cinema mut. Oliver i Hardy, però també a Harold Lloyd. L’absurd està present en tot moment. En la presentació dels dos personatges inicials, en la situació i en els secundaris. És l’essència de la funció i amb moments memorables que recordaré durant molt temps.
Dir que he gaudit d’inici a final és quedar-se curt. Tant Pol López com Nao Albet estan superbs i molt ben recolzats per l’Aitor i Blai. No puc parlar tant de la traducció, que hem sentit a parlar molt aquests dies. Però aquests moments que m’ha donat.
He tingut molta sort, ja que amb totes les entrades exhaurides he pogut assistir aquesta èxtasis teatral. Repetir, tinc ganes de repetir aquesta sensació.
Podeu veure la meva opinió al següent enllaç