Francesc Esteve i Tomàs

a companyia Bambalina: Teatre Practicle presenta una versió amb dos únics actors per presentar els 10 personatges de l’obra. I tot amb la tècnica de la titella de mànec i el teatre d’objectes. I el primer que he de comentar, és que no em resulta estrany veure que han guanyat el Premi de les Arts Escèniques Valencianes; ja que s’ho val. Millor espectacle de Teatre, Millor actriu, Millor adaptació de text i Millor direcció escènica. No sóc gaire fan dels clàssics, ja que de petit em van obligar i a la vegada repudiar aquests textos de lectura obligada. Però amb propostes com aquesta és una forma genial per introduïr-se en les adaptacions. Per representar-ho no han renunciat al llenguatge ni […]

Divendres (4 de gener) s’estrenà “Los niños oscuros de Morelia”, una obra de la companyia Nigredo que ens explica l’aventura de dos adolescents en un vaixell ple de nens exiliats de la Guerra Civil Espanyola que navega cap a la ciutat de Morelia, Mèxic. A partir de diferents jocs, volen evadir-se de tot els que els està succeint. Amb uns jocs perillosos i d’evasió dels protagonistes, els nens d’una República perdura i oblidada, intenten sobreviure el dia a dia en què s’enfronten. A poc a poc, amb petittes apostes podem veure la transició, la corrupció, altractaments i les històries dels perdedors. Elena Fortuny, que debuta amb aquesta proposta, ens mostra els dos protagonistes (Rodrigo Garcia i Lluis Marquès) a escena […]

Possiblement una de les recomanacions que més m’ha costat decidir per posar-me a escriure és aquesta obra de Sixto Paz i el Terrat amb “Les coses excepcionals“. Una comèdia que a tothom agrada i que a mi no m’ha convençut gaire. Aquesta és una proposta que segons l’opinió de gran part de la gent que ha anat a veure-la, li ha agradat (per no dir directamenty entusiasmat). Per aquest motiu, la meva recomanació inicial és que aneu al Club Capitol durant aquests dies i a veure si us atrapa en aquest recorregut interior d’un home amb cor de nen. És una obra interpretada per Pau Roca i que procedeix de l’off-Broadway. Ens parla d’un nen de sis anys on la […]

Argelers: aquestes són les últimes paraules que l’àvia de la Clara i la Joana va dir abans de morir. La resposta la trobaràn en un vell diari on comença tota la història que ens volen explicar. Ens trobem en un petit dilema en aquesta obra. Primer de tot, estem davant en una obra que vol explicar-nos la història d’un camp de concentració que es va construir a una localitat de França on els refugiats de la Guerra Civil van estar reclòs al recinte. En aquest moment, a partir d’una introducció d’unes germanes, ens explica les condicions de vida d’aquests refugiats amb veu de dues catalanes. Podem veure a partir de diferents veus en off i de les seves converses que […]

Aquesta setmana he anat a veure dues reposicions, avui toca parlar d’aquesta comèdia “Pel davant … i pel darrera”. Una obra que em semblava que feia molts anys que la vaig veure i que no han estat tots els anys que creia. Com a l’altre vegada, he rigut i he passat una molt bona estona. Inicialment hauriem de dir que és una calamitat de funció, això és el que veiem amb els protagonistes, ja que el que veiem amb els actors és unes interpretacions amb les que riem força gràcies als malentesos i les picabaralles entre els intèrprets i és en aquests equivocs que centren el ritme de la funció. S’ha de dir que la segona part és la més […]