Francesc Esteve i Tomàs

És el cap de setmana d’aniversari del Teatre de l’Aurora. Ja són 25 anys de teatre i ens ha regalat (només pels amics del teatre) una obra per llapar-se els dits. Si, possiblement pensem que és una nova revisió del Hamlet que s’ha vist moltes vegades. I aquest és el primer error de tots. És una revisió, però que ens explica el mateix Hamlet. Agafa la seva obra i ens va fent una repassada de les diferents escenes de l’obra. Però només el primer acte. Ens fa veure Hamlet amb uns ulls diferents. Ens detalla que passa exactament, i pels profans d’aquesta obra veuen que implica les rèpliques de cada personatge. El motiu d’aquestes, i que significa en l’obra i […]

Aquest cop he d’opinar d’una forma diferent. És una de les propostes que s’han programat dintre del cicle “Donés a escena” al Casal Català dels Hostalets de Pierola on formo part de la Junta. Però això vol dir, que vaig donar un primer vot de confiança per aquesta proposta. La companyia La Melancòmica presenta l’espectacle amb un humor “en femení” com elles diuen. Volen riure amb els clixés sobre la feminitat i masculinitat. Des de l’inici va connectar amb el públic per la seva proposta reivindicativa i directe. El desig, l’orientació sexual, l’abús, el feminisme. Hi ha molts temes a tocar i ho fan amb molta gràcia. S’ho passen bé i el públic ho veu. Mira que l’humor és difícil […]

Encara que fa dies que la vam programar al Teatre de l’Aurora, va ser tot un encert programar-la a Igualada. Vam gaudir de valent. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat. El gegant del pi és una autoficció de l’herència rebuda, un intent per encarar la construcció d’una llar. Últimament, estem assistint a obres que ens parlen molt dels avis, del nostre passat i d’on venim. I així ho hem vist en algunes de les propostes que s’ha anat programant al Teatre de l’Aurora. El fet que sigui un avi, amb anys a distància amb el seu nét fa que […]

Durant la Mostra d’Igualada d’aquest 2022 poques propostes he anat a veure. Una d’elles ha estat NUA al Teatre de L’Aurora. Nua (Radiografia d’un trastorn) una obra que reflexiona sobre els trastorns alimentaris i els estereotips. Un espectacle total que reuneix moltes disciplines artístiques. Un monòleg confessional, sense quarta paret ni xarxa, al límit entre ficció i realitat, entre teatre documental i teatre postmodern. Ann Perelló és la protagonista absoluta d’aquesta obra. Ens parla dels fantasmes que moltes persones (adolescents o no ) han de lluitar contra un trastorn d’alimentació. Podem veure com els amics, la societat i la família poden portar a aquesta obsessió pel culte al cos (no parlem només d’anorèxia o bulímia, sinó en general) i com […]

El último adiós és una obra d’autoficció, basada en els “adeus” pendents de l’autora i directora, Denise Duncan i de l’actriu, Catalina Calvo. Aquest cop assistim al teatre i el primer que ens espera és un petit xupito de tequila per entrar en el tema. És una cerlebració als comiats pendents que no fem durant la vida. Catalina Calvo ens narra la seva experiència i el de Denise Duncan per un acomiadament que ha de realitzar. Ens explica una bona història de comiats. Durant l’obra ens llegeix alguns comiats que li han indicat per Instagram, aquells escrits pendents que no s’han pogut dir en el seu moment. Durant aquesta situació que hem passat ens ha obligat a adaptar-nos continuament a […]