Francesc Esteve i Tomàs

Tornem a la Sala Fènix, ara que és el seu aniversari, ja són 10 anys!!. Vaig a veure Dopaland, una obra que no he pogut assistir abans i l’he hagut de deixar fins l’últim moment. Dopaland és un espectacle de petit format interpretat a duo per Anna Castells i Felipe Cabezas, a partir d’un text de la jove i prometedora dramaturga Eu Manzanares, que compta amb la direcció de Sergi Pompermayer. Tota l’acció passa en un mateix espai a la sala Keep Calm. Un conflicte laboral que succeeix en una sola escena entre dos empleats, un treballador i la responsable de recursos humans. Una bufetada a les feines actuals i a la precarietat laboral. Som capaços de renunciar a la […]

Vaig a la Sala Atrium a veure aquesta nova proposta personal. Un monòleg biogràfic on l’autora i protagonista, Anna Agulló, comparteix la seva experiència amb el transtorn mental i el que va provocar. És un viatge molt íntim i personal. Tenim l’obra estructurada en diferents parts d’aquest viatge. Des del seu ingrés a un centre sanitari, fins a la pressió laboral, els aspectes del dia a dia, l’obsessió per l’èxit, la fantasia de l’amor romàntic, la salut física, la gordofòbia i la violència masclista. Tret de l’ingrés sanitari, que de moment no l’he viscut; puc dir que els altres estats que ha anat narrant i explicant era com una visió del que passo. Aquella mirada compartida de passar per una […]

S’ha estrenat i no hi ha excuses per no anar-hi.Dagoll Dagom l’ha encertat de ple en aquesta nova proposta que representa el seu acomiadament. Dagoll Dagom presenta el seu nou i darrer musical de creació, L’alegria que passa, un espectacle basat en l’obra de Santiago Rusiñol. L’equip artístic compta amb Marc Rosich (text i direcció), Andreu Gallén (música i direcció musical) i Ariadna Peya (direcció coreogràfica). Àngels Gonyalons torna a col·laborar amb Dagoll Dagom després de ser la Blanca del primer Mar i cel, el 1988. Han presentat una adaptació d’un clàssic en un meravellós musical i unes impactants coreografies d’Ariadna Peya. Tot molt ben amanit amb grans actors que t’enganxa des del primer minut. A més una Àngels Gonyalons […]

Assisteixo de nou al Teatre Eòlia, aquest cop a veure la proposta guanyadora de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2021 «La segona millor«. Una obra de Berta Gireaut i Ester Villamor ens endinsa en la figura d’aquelles persones que resten a l’ombra, mai estan en un primer pla i ho viuen amb «normalitat». Una proposta que ens parla d’aquelles persones discretes que es converteixen en ombres de les persones. Parla d’aquell moment que vols abandonar-ho tot i el somni s’apagade mica en mica. Parla dels que com s’apaga la nostra flama de mica en mica i deixes de voler seguir en aquest viatge inútil Un recital poètic aquest monòleg escrit a quatre mans entre Berta Giraut i Ester Villamor. La […]

Torno de nou a la Sala Fènix, i com aquesta setmana amb un tema en comú “La Salut Mental”. Si fa uns dies vaig anar a veure “Boja” sobre les visites al psicòleg; avui amb “Yo soy gente rara” ens presenten a dues protagonistes on desafiar-se i exposar de què estem fets. A l’inici de la funció ja ens diuen que tot ha començat amb el “Crack”. No la droga, sinó aquell moment que tot comença a trencar-se de mica en mica el cap, el cors i que fins i tot així continua latent. Aquest projecte comença el 2017 amb Nieve Castro i produïda per la companyia Ekléctika. Molta investigació o desenvolupament per arribar a gestar-se el muntatge que hem […]