Francesc Esteve i Tomàs

Una experiència que presenta un muntatge dirigit escènicament per Sergi Belbel, interpretacions amb uns grans actors i música d’Els Amics de les Arts. Té tots els números per ser un dels musicals de la temporada. És una comèdia musical per passar una bona estona, molt dinàmica i ideal per anar a disfrutar-la. Crec que els fans d’Els amics de les Arts no sortiran defraudats, les famílies podran gaudir-ne d’aquests dies i la resta podrem gaudir-ne d’unes bones actuacions de grans actors. La història pot ser tan real com imaginada, saber si som/serem un bons pares. Parlen de la familia, de l’amor, la mort i tot amb bons resultats sense caure en paternalismes. Tant les cançons com els canvis de situacions, […]

Si això és un cavall és un espectacle teatral, escrit i interpretat per l’actor Maurici Biosca (exmembre de la Cia. Pocaconya i cofundador de la Fundació P. Miranda) que després de deu anys convivint entre cavalls lliures i fent pedagogia, torna als seus orígens per donar-los veu. El resultat és un text que parla de com som, com actuem, com ens sentim els humans i alhora ens anima a reconnectar amb els nostres orígens per poder ser o sentir-nos una mica més lliures. Aquest és un monòleg que Maurici ha escrit i interpretat, per aquest motiu es veu que s’ho està passant d’allò més bé a l’escenari. Aquest és un monòleg que ens parla amb veu d’un cavall de com […]

Paraíso perdido d’Helena Tornero, a partir del poema de John Milton, és un homenatge a la bellesa de les paraules de Milton des de la mirada contemporània que és, també, un tribut a l’ofici de comediant, tants cops demonitzat per la seva capacitat de transgressió. Tal com indica el programa, Paraiso perdido s’ha realitzat a partir del poema de John Milton. Ens parla de la caigudad de Satanàs i de l’home. És una adaptació realitzada per Helena Tornero per al teatre, i una de les obres que de moment més m’han fet pensar i reflexionar a la sortida del teatre dels últims anys. Vaig assistir a l’estrena o es palpava que la gent tenia ganes de veure-la, a veure si […]

Ara toca una proposta en el món de la copla, a través del musical “Ojos verdes“. No és la primera proposta de copla que he vist (veure cantar a Joan Vázquez és tota una meravella) i ja no tinc aquella primera associació amb una música passada de moda. Aquest cop vaig al Teatre Gaudí Ojos verdes és un viatge musical per la crònica d’Espanya a partir de la biografia de Miguel de Molina. Aquell que en el seu dia va donar a conèixer cançons tan memorables com “La bién pagá”, “Ojos verdes” o “El día que nací yo”, i que va haver de pagar un preu molt alt per exigir-se a sí mateix viure amb autenticitat. “Miguel de Molina, aquell […]

Avui dia 12 d’octubre, una data més que apropiada per anar a veure aquesta proposta que ja va anar a la Sala Fènix. Una proposta sobre el colonialisme i el racisme que s’ha viscut, estem vivint i segurament els propers anys seguirà vigent. L’obra recorre la història de vida de tres dones, construint un relat tridimensional on el passat, present i futur s’entrecreuen donant compte de les vastes i complexes relacions entre racisme, força de treball i gènere. Índia parla de colonialisme encara avui, i el farà demà. En ella s’inscriu la història de generacions que han callat per a sobreviure: la història d’Amèrica Llatina colonitzada. Un viatge cap a les arrels, un manifest sobre com els cossos marrons parlen […]