La vida és una Tómbola, de foscor i grisos

Comença Mateu Bauçà pendent de la gent que va entrant a la sala, i de cop i volta una noia amb un vestit de núvia que entra a l’escenari indicant que ha marxat de la seva boda en l’últim moment.Ens comenta com ha anat, que ha volgut buscar al príncep blau i que aquest príncep blau no existeix. Moments divertits, com quan ens comenta com ha anat la seva experiència amb les app de cites.No sé si coneixeu a Marisol, els que sou joves segurament us sona alguna cançó i poc més. Era un dels nens estrelles del franquisme que van viure l’èxit fent pel·lícules, cançons i per tot arreu. Tot de color de rosa. Però com sempre, aquesta nena es va fer gran i va veure que tot no era de color de rosa. I va ser quan va anar contra corrent (portada a Interview, dir la veritat, …) i tot el color es va convertir en foscor i grisos.En aquest punt, la vida de la protagonista també fa un gir. «La vida es una tómbola tom tom tómbola. De luz y de color» ino va tenir sort i va tenir uns moments foscos. Llavors és quan els somriures desapareixen i prenen un gust agredolç.Vaig sortir molt emocionat. Em va agradar molt l’obra, i encara més tots dos protagonistes. La connexió de Mateu Bauçà amb el públic, com comentava durant l’entrada i l’obra, ha donat aquell toc festiu. I Laura Dorca ens ha robat el cor amb la seva història fins que al final ens ha enconllit en la recta final.Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç Vaig sortir molt emocionat. Em va agradar molt l’obra, i encara més tots dos protagonistes. La connexió de Mateu Bauçà amb el públic, com comentava durant l’entrada i l’obra, ha donat aquell toc festiu. I Laura Dorca ens ha robat el cor amb la seva història fins que al final ens ha enconllit en la recta final.