Francesc Esteve i Tomàs

Ahir diumenge vaig anar a la Sala Beckett a veure Travy, una de les propostes que vaig deixar escapar i he tingut la sort de poder veure-la en aquestes dates. Per començar ens fan entrar a la sala per la part del darrere, ja veiem que no serà un espectacle «normal». És un espectacle que sembla que sigui tot improvisat, però tot el contrari. Té un gran text al darrere i és l’acomiadament d’una forma de veure el clown d’una família de clowns. És un espectacle per riure, però pots acabar amb la llàgrima a punt d’explotar. Un cant alegre a la vida i a la mort. Travy és un espectacle per una família d’actors i que s’estimen el que […]

Una experiència que presenta un muntatge dirigit escènicament per Sergi Belbel, interpretacions amb uns grans actors i música d’Els Amics de les Arts. Té tots els números per ser un dels musicals de la temporada. És una comèdia musical per passar una bona estona, molt dinàmica i ideal per anar a disfrutar-la. Crec que els fans d’Els amics de les Arts no sortiran defraudats, les famílies podran gaudir-ne d’aquests dies i la resta podrem gaudir-ne d’unes bones actuacions de grans actors. La història pot ser tan real com imaginada, saber si som/serem un bons pares. Parlen de la familia, de l’amor, la mort i tot amb bons resultats sense caure en paternalismes. Tant les cançons com els canvis de situacions, […]

Si això és un cavall és un espectacle teatral, escrit i interpretat per l’actor Maurici Biosca (exmembre de la Cia. Pocaconya i cofundador de la Fundació P. Miranda) que després de deu anys convivint entre cavalls lliures i fent pedagogia, torna als seus orígens per donar-los veu. El resultat és un text que parla de com som, com actuem, com ens sentim els humans i alhora ens anima a reconnectar amb els nostres orígens per poder ser o sentir-nos una mica més lliures. Aquest és un monòleg que Maurici ha escrit i interpretat, per aquest motiu es veu que s’ho està passant d’allò més bé a l’escenari. Aquest és un monòleg que ens parla amb veu d’un cavall de com […]

Paraíso perdido d’Helena Tornero, a partir del poema de John Milton, és un homenatge a la bellesa de les paraules de Milton des de la mirada contemporània que és, també, un tribut a l’ofici de comediant, tants cops demonitzat per la seva capacitat de transgressió. Tal com indica el programa, Paraiso perdido s’ha realitzat a partir del poema de John Milton. Ens parla de la caigudad de Satanàs i de l’home. És una adaptació realitzada per Helena Tornero per al teatre, i una de les obres que de moment més m’han fet pensar i reflexionar a la sortida del teatre dels últims anys. Vaig assistir a l’estrena o es palpava que la gent tenia ganes de veure-la, a veure si […]

Ara toca una proposta en el món de la copla, a través del musical “Ojos verdes“. No és la primera proposta de copla que he vist (veure cantar a Joan Vázquez és tota una meravella) i ja no tinc aquella primera associació amb una música passada de moda. Aquest cop vaig al Teatre Gaudí Ojos verdes és un viatge musical per la crònica d’Espanya a partir de la biografia de Miguel de Molina. Aquell que en el seu dia va donar a conèixer cançons tan memorables com “La bién pagá”, “Ojos verdes” o “El día que nací yo”, i que va haver de pagar un preu molt alt per exigir-se a sí mateix viure amb autenticitat. “Miguel de Molina, aquell […]