Francesc Esteve i Tomàs

Una proposta a tenir present aquests dies al Teatre Akademia «Partícules paral·leles» de l’Ivan Andrade i the amateurs company. A més va ser guanyadora de la 25a Mostra de Teatre de Barcelona com a millor espectacle. Parla de la soledat, les relacions no sempre són fàcils i simples; i aquestes persones decideixen poder-ne sortir d’una forma ben especial. L’obra ofereix tres peces en una. Tres partícules que tenen diverses propietats i que s’uneixen amb un fil, una relació que tenen entre elles i en aquest cas, també amb la tecnologia. Un home a qui l’empresa col·loca un androide com a company de feina perquè els seus resultats laborals no són els que esperarien d’ell. Dos joves que es relacionen només […]

Assistim a la Sala Fènix acompanyat d’un amic, anem a veure a les “germanes Rodríguez” en un concert. Les germanes Rodríguez són tres dives cantants en decadència, que havent passat la seva època d’esplendor continuen presentant el seu concert com si estiguessin en un gran auditori. Anem a un espectacle difícil d’etiquetar, fins i tot quan he dit que anàvem a veure no sabia si dir que era un concert, un concert teatralitzat, una performance…, i una vegada que l’he vist, segueixo sense saber-ne en quina secció ficar-ho. I això no vol dir que sigui dolent, tot el contrari surt del que estem veient sempre, de la monotonia d’algunes propostes. Avui he anat a passar-ho bé i desconnectar i ho he fet, […]

Al final he assistit a l’”Assajar és de covards, La bombolla” una de les propostes del Teatre Tantarantana conjuntament amb Àtic 22 i la companyia Cia Casa Real. Explicar-ho és una mica difícil, has d’entrar en aquesta experiència i deixar-te endur en la proposta. Veure les diferents parts en què consisteix aquest xou i deixar de pensar que ets a una proposta com les “altres”. Surt una mica del que he anat a veure fins ara. I com he comprovat, cada funció és totalment diferent de l’anterior. A l’entrada del teatre, el primer que veus són a les actrius que et van donant la benvinguda. En el meu cas, al ser verge en aquest tipus de funció m’han “desvirgar” una mica. Sembla que […]

Aquesta setmana vaig assistir a un concert molt especial a la Sala Atrium. a GuillerMotta. Un petit homenatge a Guillermina Motta, una intèrpret, locutora i actriu que va participar en el moviment de la “Nova Cançó”. Amb Jordi Cornudella al piano i Jordi Vidal donant veu a Guillermina Motta. És un muntatge amb molt d’amor, molt record i el reconeixement a una etapa de la nostra història. El millor de tot, la transformació de Jordi Vidal en GuillerMotta, sense caure en la simple imitació. Tal com recorden al començament, molts tenim present “Les Guillermines del Rei Salomó” una sèrie on una noia lletja es transforma en una bella Guillermina Motta; aquest cop gràcies a una poció ben cuinada per Jordi Prat i Coll, convertim a Jordi Vidal […]

Aquest cop he anat al Teatre Tantarantana a l’estrena de Enterrando a Dodot, un espectacle que tracta sobres les misèries de l’ànima humana en la societat contemporània. La pregunta que ens presenta en aquesta obra, és interessant. Quan s’esgoten els recursos només es pot recórrer als residus? Davant d’un col·lapse ecològic irreversible, només tenim una única solució? Ens trobem en una obra plena de diàlegs amb frases ocurrents i que s’assemblen entre si, en divagacions filosòfiques i un humor escatològic (només indicar que dos dels personatges s’anomenen pipi i popo i tenen uns minuts d’humor i converses de Caca Culo Pedo Pis. S’ha de començar amb una informació que donen al començament de l’obra, la possibilitat de poder menjar els excrements propis per […]