Betty Enguix Silvestre

La rutina té el seu encant. Té un ritme. Té tendresa. Crea complicitats. Ens fa reviure una i altra vegada moments riallers i tristots. Es creen unes relacions úniques entre uns persones úniques, cadascuna amb unes característique ben particulars que les fan igualment especials. I aquest és el primer que em ve al cap quan comença l’obra. D’una manera breu, concreta, senzilla i divertida sabem on ens trobem, amb qui i com són es relacions establertes. I comença la feina: ens endinsem en una fàbrica de boles de colors molt màgica, amb un magnífic treball en equip ( que intuisc que és el que hi ha per fer aquesta creació). Hi ha molt de diamisme, moments graciosos, moments de «guaaau», […]

» A mi m’ha semblat una pallasada» escolte que comenta una dona a una altra quan sortiM de la sala. Si, d’alguna manera estic d’acord, però no oblidem el què hem anat a veure. És una obra d’entreteniment, sense més transendència ni ànim de conduir a un replantejament vital o a una profunda reflexió. I si anem a veure-la així, amb aquesta idea, crec que podem passar una bona estona. És fresca i divertida, amb un ritme trepidant! Tenim bona interpretació, bona música en directe i el treball de cos també està al nivell. A més, amb molt pocs elements, viatgem a un bosc amb tot de personatges fantàstics, veiem un ase on abans hi havia un home i anem […]

Curiosa, la veritat. M’he transportat com… a un univers paral.lel, molt oníric i molt real, al mateix temps. Molt de lo quotidià i de l’anar per casa amb un toc de cap al núvols. Fresca i graciosa, bona per passar una estona distendida. M’ha agradat especialment la manera de jugar amb el públic: ens involucren, hi som presents als seus ulls i interactuen de veritat, però no posen a ningú en un compromís .Juguen amb qui tenen davant al moment, i no fan un » com si». Molt bon treball de personatge per part dels 3, molt autèntics i creïbles tot i l’extravagància. I molt ben teixida també la relació entre el trio. Sûr le ciel de paris…

Clara i directa. Quins camins ens portaran a recórrer aquestes sabates? I aquelles? Fresca i original manera de contar-nos el que volen, amb un to conceptual i metafòric però perfectament comprensible. Un exemple de que es poden explorar altres llenguatges i no fer-ho tot literal sense oblidar que tens davant un públic a no perdre i al que vols fer arribar algún missatge. Tot i tenir un to còmic, es destil.len també per moments els sentiments desagradables que es presenten en la situació en la que es troben els protagonistes, de manera que no es cau en la superficialitat ni la frivolitat. Riem, però també tenim algún moment de respiració entretallada… Ritmes variants, canvis i evolució en els personatges, ús […]

Quantes «Jo’s» hi ha en mi? Des del primer moment l’actor deixa d’estar sol en escena a la vista de l’espectador. Com aconsegueix que un escenari tan gran amb una sola persona física estiga tan ple d’altres persones, de situacions curioses i extravagants, d’emocions de tots els colors…? Amb una gran qualitat de guió, que atrapa, sorprén i fa riure gairebé tot el temps. Amb un imginari ben ric i potens que ens transmet a través de visualitzar-ho ell sense perdre la concentració ni un segon, i amb una qualitat increïble en el treball físic. A més ens condueix a diferents atmosferes: quan ja estem una estona en un mateix espai i amb uns mateixos personatges, pam! canvi! no hi […]