Betty Enguix Silvestre

Tic-tac, tic-tac,… Salve Regina ja comença amb una performance que capta l’atenció i ens activa com a públic. Ens farà partícips i ens farà estar presents, d’una manera molt propera i natural des del primer moment. Escrita i interpretada per Àngela Palacios, aquesta proposta teatral va carregada d’emocions emmarcades en l’humor i amb una ironia molt ben treballada. Exposa des de la vulnerabilitat i amb valentia els dubtes, pors i contradiccions d’una dona que es qüestiona si vol ser mare i com afrontar aquesta decisió. Tic-tac, tic-tac,… Ressona a la sala, en Regina i en les espectadores. Marca un ritme angoixant per a moltes dones en contrast amb el ritme àgil i una posada en escena dinàmica de la proposta, […]

Saps quantes calories has ingerit avui? T’has parat a pensar-ho? T’importa? I ara que ho saps i que molta més gent ho ha escoltat, et suposa alguna cosa? Comencem amb la proximitat de l’actriu, Ann Perelló, que interactua amb el públic d’una manera fresca i donant un toc d’humor molt autèntic al que per a molta gent és un infern diari, com veurem automàticament a continuació. I ho pot fer així sense que semble que resta importància ni caure en la superficialitat, perquè parteix de la seua vivència i sap perfectament el què això significa. A partir de la seua història ens explica la de tantes d’altres que, com ella han patit i /o encara pateixen aquest trastorn i han […]

Un escenari net i polit on els elements es mouen i se situen d’una manera neta i polida, sense estridències. Tot perfecte i controlat al mil·límetre. Un escenari perfecte per parlar de la corrupció, tan neta i polida. La corrupció en el joc. El joc com a corrupció. El joc de la corrupció. Juguem! I això és el que es fa en aquest espectacle: jugar! Jugar amb diferents llenguatges, ritmes, elements, textures i capes de (ir)realitats per submergir-nos, de la mà de dofins i orques entre altres espècies diverses, en la immensitat de l’oceà que és aquest sistema pervers i pervertit, on es juga amb la vida. Una obra de gairebé dues hores en què no ets conscient del temps, […]

Què cantaran els treballadors del camp, quan el camp sigui un camp de plaques solar? Una central energètica, vaja, diguem-ho pel seu nom. A través de les seues cançons, ens arriba una part de la nostra història. Ens arriben les històries quotidianes que no solen transcendir per no ser considerades d’importància. El camp i la feina agrícola no tenen valor. Les històries de les persones que hi viuen i hi treballen tampoc. I el seu art, com són les cançons de batre, no estan entre els hits més escoltats. Aleshores tenim el terreny preparat perquè vinguen les grans empreses energètiques a fer el seu negoci. I el que passa en aquelles terres, en aquelles terres es queda. O no…? Gràcies […]

Anem a parlar de l’ABÚS SEXUAL així, amb majúscules, d’una manera directa i fent soroll! Sense dobles sentits, ni eufemismes, ni maquillatge. Des del minut 1 fins a l’últim d’aquestes dues hores que passen sense ni adonar-nos-en. Tenim massa estímuls i emocions com perquè el temps siga una variable important. Els primers missatges i el format ja són una declaració d’intencions: aquí no venim a entretenir-nos còmodament asseguts a una butaca després de tot el dia, aquí venim a remoure vísceres: cervell, cor, estómac…, i les que es posen pel camí. Amb aquesta obra, Bàrbara Mestanza ens exposa les diferents cares del prisma que implica l’abús sexual, més enllà del moment i el fet en si, que sols representa la […]