Betty Enguix Silvestre

Quantes «Jo’s» hi ha en mi? Des del primer moment l’actor deixa d’estar sol en escena a la vista de l’espectador. Com aconsegueix que un escenari tan gran amb una sola persona física estiga tan ple d’altres persones, de situacions curioses i extravagants, d’emocions de tots els colors…? Amb una gran qualitat de guió, que atrapa, sorprén i fa riure gairebé tot el temps. Amb un imginari ben ric i potens que ens transmet a través de visualitzar-ho ell sense perdre la concentració ni un segon, i amb una qualitat increïble en el treball físic. A més ens condueix a diferents atmosferes: quan ja estem una estona en un mateix espai i amb uns mateixos personatges, pam! canvi! no hi […]

Una magnífica opció per passar una estona de desconexió total amb la nostra realitat. Des que estàs entrant a la sala et submergeixes en un altre món al compàs d’un flexo de la llum amb so de violoncel, tocat per un ésser sortit d’un univers de fantasia. Ja a dins, l’escenografia no té desperdici, estem a una carpa de circ en una altra dimensió. Millor no perdre detall perquè cada element / instrument és més original que l’anterior! Interpretació molt autèntica, amb personatges molt aconseguits i ben defensats que desprenen una gran tendresa! Gags que desperten des d’un tímid somriure a la més gran riallada, senzillament perquè no ho busquen d’una manera forçada. En tot moment hi ha risc i […]

Deliciosa i amarga. Tendra i violenta. Tot i tenir un format agradable, humorístic i lleuger, la temàtica és molt potent i atravessa per tots els poros de la pell. Cocktail de text, dansa, música en directe,… perfectament preparat i servit. Utilització de diversitat de recursos en la justa mesura i amb un per què, amb molt de simbolisme i molta metàfora perfectament comprensibles. Molt de joc en escena, naturalitat i veritat. Format magistral per conéixer la biografia d’algú, per conéixer a la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. I amb ella, la de tantes altres dones. La de tantes altres peixetes que acaben a la mar. Ens hem tret […]

Pocs actors, un escenari molt gran i tot i així ben ple! Ens submergim en un ambient fred i impersonal per tractar una cosa tan personal com la identitat. En aquest cas la falsa identitat. Estètica cuidadíssima i personatges molt treballats. Quan la interpretació és bona i hi ha un domini del cos i dels espais amb un imaginari ric per part de l’actor/acrtiu, no ens cal molt més als espectadors per entendre-ho tot i ,a més, completar amb la nostra imaginació. En aquesta obra en veiem un exemple. Ritme molt bo, amb moments lents i pausats i trencaments. Tot i així, encara no sé ben bé per què, se m’ha fet una mica llarga i no m’ha acabat d’atrapar […]

Trencadora amb la idea de musical que ens ve al cap als qui no hi estem acostumats, pel petit format. Entrem en un espai asèptic, fred, despersonalitzat junt amb els tres personatges. Tres personatges ben diferents, amb característiques i energies molt dispars i tots ben treballats. Cadascún fa el seu viatge particular, un viatge que com a espectadors en un primer moment no imaginem. A nivell de guió hi ha girs i reflexions interessants i potents que, en la meua opinió, queden una mica amagats i perduts entre d’altres informacions i idees que no aporten tant. Potser per això se m’ha fet llarga en alguns moments, a pesar de que el ritme general i la precisó de moviments a l’espai […]