Betty Enguix Silvestre

Anem a parlar de l’ABÚS SEXUAL així, amb majúscules, d’una manera directa i fent soroll! Sense dobles sentits, ni eufemismes, ni maquillatge. Des del minut 1 fins a l’últim d’aquestes dues hores que passen sense ni adonar-nos-en. Tenim massa estímuls i emocions com perquè el temps siga una variable important. Els primers missatges i el format ja són una declaració d’intencions: aquí no venim a entretenir-nos còmodament asseguts a una butaca després de tot el dia, aquí venim a remoure vísceres: cervell, cor, estómac…, i les que es posen pel camí. Amb aquesta obra, Bàrbara Mestanza ens exposa les diferents cares del prisma que implica l’abús sexual, més enllà del moment i el fet en si, que sols representa la […]

Inici en blanc i negre per representar un clàssic. Però per molta serietat que vulguen destil·lar en aparença, l’essència Rhum està present. Només la manera que tenen de dir-nos que apaguem els telèfons mòbils ja és un gag fantàstic en si mateix. A partir d’aquí assistim una vegada més a un desplegament d’imaginació grandíssima, materialitzada en objectes, instruments, cançons,… que se succeeixen a un ritme que no es perd en cap moment. Són pallassos, sí, i com a tal trenquen amb la idea preconcebuda i uniforme que pot tenir molta gent sobre els espectacles d’aquests personatges. I al mateix temps fan gags clàssics i compleixen criteris del gènere. Però van molt més enllà i la qualitat és immensa. Tot té […]

Coneixem aquesta obra de teatre? Un clàssic de Shakespeare que s’ha representat als escenaris milions de vegades! Què podria haver-hi encara que ens enganxara com si fos la primera vegada? Els Parking Shakespeare ens traslladen un estiu més, a un espai diferent que ja ens situa com a espectadores, en un altre estat: el parc de l’Estació del Nord. Amb tot el que això comporta pel que fa a escenari, àudio, distraccions i sons externs,… i una vegada més, amb tot el que això comporta en una companyia creativa que veu en aquest context un munt d’oportunitats. Juguen amb tot això generant una obra fresca, amb ritme, divertida, amb qualitat interpretativa i estètica i que captiva d’inici a fi. Una […]

Encara no hem entrat a la sala, que ja trobem personatges ben particulars caminant atabalades entre el públic i donant consignes i premisses. Però… són personatges? Són les actrius? Juguem en la zona de frontera i, amb aquest desconcert inicial, entrem a sala per continuar jugant. Aquesta proximitat i espai desdibuixat entre caracterització i realitat ens acompanya al llarg de tota l’obra. Entrem en un univers que va en acord amb això, amb una realitat paral·lela, etèria, curiosa que habiten éssers mitològics. Bé, éssers mitològics, animals, elements curiosos,… tot pot trobar el seu lloc i és possible en aquesta excèntrica fabula, fins i tot nosaltres com a públic. La Peleona juga amb nosaltres, juguen entre elles, juga el text, l’escenografia […]

Només entrar a la sala, la visió a l’escenari de la increïble escenografia que l’habita, ja és un presagi del que ens espera els pròxims 90 minuts. Grandiositat, força, fermesa, presència, majestuositat, contundència. Ens trobem davant d’una obra plàstica en moviment, d’un concert escènic, de teatre musical, d’un recital dramatitzat, d’una mescla d’arts i disciplines que componen una poètica extasiant. Una tempesta d’estímuls constant que ens col·loca en un grau d’intensitat màxim i ens atrapa, com ho feien els versos de la poetessa que inspira l’obra, de la que tan pocs ens han arribat. Qui va ser Safo? La figura d’aquesta dona que va viure en l’antiga Grècia, ens és presentada amb l’essència que devia destil·lar. Una d’aquestes dones pioneres […]